Franco al ‘chiquipark'

Moltes felicitats! Anys i anys, per molts anys... Sí! Avui és l'aniversari de Francisco Franco. 4 de desembre de 1892. Pioner de les ulleres de sol i de l'antiaging: 121 primaveres. I bé, està fet un xaval. Franco bufa les espelmes i el pastís espanyol, com cada any, farcit de nata, grande y libre. El dilluns, el Wall Street Journal ja es va avançar per felicitar-lo: “El llegat de Franco ressona a Espanya.” Una festa de globus que rebenten de felicitat: feixisme, anticatalanisme, llei d'amnistia... el 2013. I ara, el règim, de l'altre gallec, també li porta un regal gros gros: suprimir organismes de la Generalitat. Des del Síndic de Greuges fins al Meteocat. Bum! Més globus!

Espanya és una festa infantil crònica: Espanya és un chiquipark. Totes aquestes criatures practicant la política de caca, culo, pedo, pis. Totes naixent, creixent i repetint la mateixa cançó d'aniversari: España es una unidad de destino en lo universal. El servicio a la unidad, grandeza y libertad de la Patria es deber sagrado y tarea colectiva de todos los españoles; La unidad entre los hombres y las tierras de España es intangible. La integridad de la Patria y su independencia son exigencias de la comunidad nacional. Los Ejércitos de España, garantía de su seguridad y expresión de las virtudes heroicas de nuestro pueblo, deberán poseer la fortaleza necesaria para el mejor servicio, i bla, bla. És del llibre de poemes de Franco: Principios del movimiento nacional. Una de les vuit Leyes fundamentales del reino. Ep, i també hi havia una llei per fer referèndums. Franco feia la pregunta i responia al mateix temps: Vostè vol ganchitos o ganchitos? Ganchitos! Era el futur: la democràcia, la pansició espanyola. El federalisme prêt-à-porter. La tercera birra. El triangle de les Bermudes, Matrix... Al chiquipark la festa no s'atura mai. Nens i nenes ballant, espasmòdicament, l'única cançó que sempre sona: La vida sigue igual, del gran filòsof Julio Iglesias.