Sortida d'emergència

Espanya fa por. No és un error, ni tan sols és una decisió. És un gen. Una pulsió natural. Catalunya se separa de “la unidad de destino en lo universal” i l'única cosa que els surt és fer por de totes les maneres possibles. Si Catalunya surt d'Espanya... ai. Vindrà un exèrcit disparant constitucions a qualsevol que no cregui. Estarem fora d'Europa, expulsats de l'euro, fora de l'OTAN, fora de l'ONU i a punt de ser ejectats a l'hiperespai. I, com que la pela és la pela, després de boicots, excomunions i plagues bíbliques Catalunya ja no serà Catalunya, serà Mordor. Mama por!

És clar que han vist moltes pel·lícules. I nosaltres també, començant per aquella que no troba una sola nació que després d'aconseguir la independència hagi volgut tornar enrere. Imaginin per un moment que passa. Que el 2014 trobem la quadratura del cercle, que partim peres amb Espanya i que comencem a fer via. Amb les dificultats de tots els nous països, sí, i amb la il·lusió de construir un futur amb més democràcia, més justícia, més cultura i menys corrupció, també.

Algú voldria tornar al país del Gran Madrid, les infraestructures radials i els AVE de 22 passatgers a l'any? Algú voldria tornar a l'Espanya de la llei Wert, o la llei Mordassa? A la que vol tancar el Síndic, el Meteocat, el CEO, la Sindicatura de Comptes i, si no vigilem, TV3? A la que fragmenta el català, li canvia el nom, torpedina el seu ús a les escoles, o als jutjats, o al cine? A l'Espanya del finançament injust? A la dels indults a discreció i la corrupció per sistema? A l'Espanya del centralisme etern i la involució cíclica? A la que permet que els crims del franquisme siguin jutjats a l'Argentina i no al Valle de los Caídos? A la que vol controlar fins i tot el paper d'oficina que comprem? A milions de catalans els fa molta més por quedar-se que marxar. Per això busquen la sortida d'emergència.