Opinió

A cremallengües

El temps dels hopis, a ritme hopi

Aquesta teoria, molt estesa al llarg del segle XX però cada vegada més sotmesa a crítica, afirma que hi ha una relació estreta entre llengua parlada i realitat percebuda

Joan-Lluís Lluís / [email protected]


i dic que en algunes llengües el verb ploure no existeix, tindrem tendència a pensar que es deu tractar de llengües parlades en territoris en què no plou gairebé mai. Llengües en què l'escassetat d'un fenomen ha impedit que es creés una paraula per descriure aquest fenomen. Però no, es tracta de llengües en què, simplement, l'equivalent del verb ploure no existeix: en lloc de dir “avui plourà”, es diu, per exemple: “avui caurà aigua”. I els parlants d'aquestes llengües, en sentir que “caurà aigua” tenen una idea tan precisa del fenomen meteorològic previst com aquells que senten “plourà”. Dono aquest exemple, real, per fer entendre que, a vegades, tendim a voler donar significacions innecessàries a certes particularitats lingüístiques. Que l'impuls de voler trobar una raó específica a qualsevol cosa ens pot empènyer a exagerar la causa de certes coses.

Així, en el camp lingüístic, semblaria que una de les espifiades del segle XX va ser la de considerar que els indis hopis no tenen noció del temps. I això perquè, en la llengua hopi, no existeix l'equivalent exacte de la paraula temps –o, més aviat, de la paraula time–. Aquesta particularitat de l'hopi, parlat avui per unes cinc mil persones a l'Arizona, va ser posada en relleu per primera vegada pel famós lingüista nord-americà Benjamin Lee-Whorf. Se'n va servir com d'una peça important per reblar la teoria iniciada pel seu mestre, Edward Sapir, l'anomenada hipòtesi Sapir-Whorf. Aquesta teoria, molt estesa al llarg del segle XX però cada vegada més sotmesa a crítica, afirma que hi ha una relació estreta entre llengua parlada i realitat percebuda, al punt que la llengua influenciaria la visió de la realitat dels parlants. El producte més sonat d'aquesta teoria és una llengua artificial –la qual, per tant, no té valor científic–: la llengua klingon de la sèrie Star Trek. Els klingons, guerrers intergalàctics despietats, tenen una llengua inventada per lingüistes que reflecteix una visió binària, jerarquitzada i violenta del món: en aquesta llengua en què impera l'imperatiu no existeixen verbs com demanar, autoritzar o suplicar; tan sols exigir, ordenar o insultar. I què tenen a veure, doncs, els imaginaris klingons amb els hopis? Benjamin Lee-Whorf va emetre la hipòtesi que l'absència de la paraula temps del seu vocabulari podia significar que els hopis “no tenen la noció o la intuïció del temps com un corrent continu i fluid”. I, en un article dels anys trenta, afegia: “Una anàlisi llarga i escrupolosa mostra que la llengua hopi no conté paraules, formes gramaticals, construccions o expressions que es refereixen directament a allò que anomenem temps, com tampoc al passat, el present o el futur.”

Tot al llarg de la segona meitat del segle XX diferents lingüistes han desmuntat aquesta argumentació de Lee-Whorf, demostrant que la llengua hopi té tantes maneres indirectes de descriure el pas del temps que ja no queda cap dubte que els hopis tenen la mateixa capacitat que qualsevol altre poble de manejar conceptes temporals. De fet, algun investigador va tenir la idea de preguntar directament als hopis bilingües si pensaven que l'ús respectiu de l'hopi i de l'anglès tenia un efecte diferent, però concret i directe, sobre la seva concepció del temps. I la resposta va ser que l'anglès induïa una més gran precisió cronomètrica –simplement perquè integrava una descripció del temps adaptada a les necessitats d'una societat industrial– però que la llengua hopi mai no havia fet que un hopi fos en retard en alguna cita important.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.