Esclaus a Girona

La senyora de la casa queda sorpresa quan veu que la criada joveneta –la Munda– és a baix al portal, amb I'abric posat i la maleta a la mà. Li demana cóm es que marxa i on va.

–Miri, senyora, me'n torno a casa dels meus pares perquè, si m'haig de morir, prefereixo fer-ho al costat del pare i de la mare.

–Però, Munda, per què t'has de morir?

–Senyora, oi que vostè sempre diu que el seu marit és molt bon metge i que quan fa un diagnòstic no falla mai?

–Sí, és veritat. El meu home no sol equivocar-se quan fa un diagnòstic.

–Doncs, miri, senyora, aquest matí m'ha posat la mà al cul i m'ha dit: “Nena, d'aquesta nit no passes!”

L'acudit –nou o vell– recorda una forma moderna d'esclavatge femení que és entre nosaltres, en forma callada i soterrada: I'explotació del dèbil per part del fort.

En el volum LIV dels Annals del l'Institut d'Estudis Gironins, corresponent a I'any 2013, que acaba d'aparèixer, entre altres col·laboracions, hi ha la d'Eduard Sierra Valentí, que ha furgat en documents que es conserven a l'Arxiu Diocesà de Girona. La serie Quessitoria mostra que I'esclavatge era habitual a la ciutat encara en època medieval i moderna. Remarca que sobretot eren esclaves joves. Per redimir-se havien de pagar una important suma de diners al seu amo i demanaven llicència al bisbe per captar almoina a les portes de les esglésies. El permís, si se'ls concedia, era en un pergamí que portaven lligat al coll i, naturalment, el bisbat cobrava una taxa per tal de donar-lo.

Hi havia una verdadera indústria dedicada a segrestar esclaus i portar-los a terres cristianes. D'altres procedien de captures fetes en batalles. De fet, sant Pau ja recomana l'“estabilitat dels estats”, de manera que ningú freturi per assolir un lloc superior a la societat, però hi afegeix que “si arriba I'ocasió de deixar d'ésser esclau, no deixis d'aprofitar-la”.

El treball descriu casos concrets: Caterina, esclava de Bernat Miquel, que ha de reunir 26 lliures per la seva llibertat; Guillemoneta, que la compra per 38 lliures; Miquela, una adolescent de 15 anys que el seu pare vol redimir perquè no acabi en un prostíbul; Maria, esclava de Guillem de Vilardell, que vol aplegar 60 lliures, perquè era d'aspecte jove i de físic agradable, i Bartomeva, esclava de Francesc Vis, que és rescata per 40 lliures amb ajudes familiars. La sèrie revela histories d'amor: la grega Caterina ha estat autoritzada pel seu amo per casar-se i redimir-se per 26 lliures i demana permís, I'any 1369 i el 1370, perquè les autoritzacions eren només per un any, i Costança, esclava de Pere Cornellà, es vol casar amb el seu amant, amb qui ja ha tingut fills. Abunden les histories d'amor entre una esclava ocupada en tasques de servei domestic i el seu amo, que és un home lliure. Les esclaves més grans de quaranta anys ja tenien un preu molt més assequible. Un autèntic mercat!

Com deia aquella cançó, “el senyor Ramon, enganya les criades”. Girona no ha estat un cas a part.