Ni asseguts al sofà ni fent l'orni
Ahir altre cop, els catalans i les catalanes van tornar a exhibir al carrer el seu compromís amb les causes més nobles, en aquest cas amb la necessitat de donar una resposta solidària a la crisi humanitària que ha desplaçat milers de refugiats de les seves llars i ha posat a prova els fonaments de la Unió Europea. Catalunya és terra d'acollida, ho ha estat sempre, i no pensa renunciar a un tarannà que ha contribuït a forjar-la tal com la coneixem avui. Per això, la resposta al gegantí drama humà que ha ofegat tantes vides a la Mediterrània i ha abocat tantes famílies a l'exili no pot ser la indolència amb què fins ara han respòs la majoria de governs comunitaris i el govern espanyol. No ens podem quedar asseguts tranquil·lament al sofà quan persones que abans-d'ahir duien una vida semblant a la nostra, veïns decents, han quedat sobtadament atrapades en la guerra i la desesperació i ens demanen ajuda simplement per sobreviure.
El crit que ahir es va manifestar a Barcelona en la primera gran manifestació feta a Europa per aquest motiu exigeix als governants que estiguin a l'altura del desafiament. En aquest sentit, el govern de la Generalitat ha intentat, com ja va fer amb la pobresa energètica, impulsar mesures destinades a fomentar l'acolliment però, una vegada més, per part del govern espanyol tot són entrebancs. Amb l'èxit de la convocatòria d'ahir, el govern català pot avançar en aquesta direcció amb energies renovades. La iniciativa, sorgida de la societat civil, va rebre una resposta massiva i pacífica i va constatar que el desig de la ciutadania és que s'imposi el compromís per damunt dels egoismes polítics. Perquè la resposta al degoteig permanent de morts no pot ser la indiferència.
