Ràfols-Casamada, una referència humana i artística

Hi han grans artistes i grans persones. Però també hi han grans éssers humans, que no poden dissociar una cosa de l'altra, i no entenen la creació sense el component de moralitat, entesa com el compromís amb l'honradesa amb un mateix i amb el seu entorn. Albert Ràfols-Casamada conjuminava el doble vessant de gran persona i gran artista. Com a creador, entenia l'art a la manera renaixentista. Se'l reconeix com un pintor de subtilitat matèrica, líric, amb un vocabulari identificable, que per molts podia resultar reiteratiu, però que era ric i variat. Als seus quadres es reflecteixen els canvis de l'existència, lents i però inexorables. Els matisos plurals de la vida es reconeixen en la seva obra abstracta, que no pel fet de tenir formes sense referent concret deixava de parlar de coses viscudes.

La seva rellevància artística s'inscriu en l'informalisme català que arrenca als anys cinquanta i que aporta una singularitat especial i mediterrània a l'abstracció que es conrea en la mateixa època a tot Europa i Amèrica. En aquest sentit, la seva obra es relaciona amb el treball de Tàpies, Hernández Pijuan i Guinovart.

Però a més del pinzell, la ploma va ser també un estri amb què va explicar el món. La seva poesia, com no podia ser de cap altra manera, es capbussava en l'ànima com ho va fer la pintura.

El rèdit d'aquest aprenentatge professional i vital, però, no se'l va quedar per a ell mateix. Va ser un dels fundadors de l'Escola Eina d'art i de disseny. Un model de centre docent que ha servit per construir la modernitat més recent de Catalunya. La gran riquesa del llegat de Ràfols-Casamada ha estat haver xuclat del classicisme per transformar-lo en modernitat i projectar-lo al futur.