El tancament provoca el suport al català

El tan­ca­ment patro­nal dels cine­mes que va tenir lloc ahir ha posat en relleu que una bona part dels empre­sa­ris del sec­tor estan en con­tra de la llei del cinema pel que fa a l'equi­pa­ració de quo­tes de doblatge entre el català i el cas­tellà. Això els farà per­dre cli­en­tela, diuen. Però també ha posat en evidència un altre plan­te­ja­ment opo­sat: hi ha un públic que vol sen­tir els doblat­ges en la seva llen­gua. D'aquest desig n'han sor­tit força ini­ci­a­ti­ves que demos­tren que hi ha un movi­ment cívic de defensa del català. Són mol­tes les per­so­nes que ahir, en un acte d'afir­mació, van anar a les pro­jec­ci­ons dels cine­mes que van obrir les seves por­tes i van pro­jec­tar pel·lícules en català. A banda d'aquest gest, que hau­ria de ser de total nor­ma­li­tat, les pro­tes­tes s'han expres­sat en totes les for­mes que ofe­reix la soci­e­tat de les ano­me­na­des xar­xes soci­als. El Face­book ha estat aquests dies un vehi­cle per inter­can­viar infor­ma­ci­ons i per aple­gar un bon gra­pat de ciu­ta­dans a favor del català. També s'ha mobi­lit­zat la gent mit­jançant el cor­reu electrònic i la cre­ació un lloc web on es faci­lita la pos­si­bi­li­tat d'enviar una queixa al gremi d'empre­sa­ris. Ahir hi va haver peti­tes mani­fes­ta­ci­ons de pro­testa per l'acti­tud dels empre­sa­ris que han vol­gut també apro­piar-se la defensa dels llocs de tre­ball com a argu­ment en con­tra de la llei del cinema, quan ahir molts dels tre­ba­lla­dors del cine­mes van anar a la feina, però a porta tan­cada. També s'ha fet una crida perquè dime­cres la gent es con­cen­tri en actes a favor del català al cinema. El que ha estat una ini­ci­a­tiva par­cial en con­tra de la llei del cinema ha fet mobi­lit­zar la gent i refle­xi­o­nar sobre una llei que deter­mi­nats sec­tors han qua­li­fi­cat malin­ten­ci­o­na­da­ment de dis­cri­mi­natòria.