Disturbis inacceptables

L’incident protagonitzat per un grup de manifestants a les portes del Parlament de Catalunya després de la manifestació de l’1 d’octubre és insòlit i condemnable, com ho són també els incidents de dissabte passat a la Via Laietana de Barcelona amb motiu de la manifestació de policies del sindicat Jusapol. En cap dels dos casos es tracta de situacions de violència extrema, ni descontrolada, sinó de protestes pujades de to amb actituds violentes puntuals, que van haver de ser controlades amb la intervenció de la brigada antiavalots dels Mossos i que, en tot cas, no beneficien el moviment independentista.

Els disturbis els van provocar unes desenes de manifestants al marge, o en la conclusió, de concentracions i manifestacions multitudinàries celebrades sense incidents. No és real, sinó més aviat destraler o malintencionat, atribuir aquests incidents al global de les manifestacions, ni als seus convocants (els comitès de defensa de la República, l’ANC i altres entitats), ni al moviment independentista, ni tampoc al president Quim Torra per haver animat els CDR a continuar mobilitzant-se. Mobilitzar-se, protestar o reivindicar no és actuar amb violència. El mateix Torra va dir ben clar ahir al Parlament que l’independentisme és i ha de ser radicalment antiviolent.

Les explicacions de la direcció dels Mossos i el conseller d’Interior són imprescindibles, però també és inexcusable l’autocrítica, no només per les accions incorrectes d’alguns agents antiavalots, també per les decisions prèvies, com ara no separar més les manifestacions de signe contrari de dissabte passat o no preveure un dispositiu de seguretat davant del Parlament adequat a la presència, ja detectada, de grups radicals disposats a aprofitar mobilitzacions legítimes per generar incivisme, tensió o violència.