Un nou càstig pel 9-N
L’expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs i uns altres sis exalts càrrecs del govern català afronten aquesta setmana un nou judici, ara al Tribunal de Comptes espanyol, per la despesa del procés participatiu del 9 de novembre del 2014, en el que és, clarament, un intent de castigar novament pels mateixos fets els polítics catalans que ja van ser jutjats i condemnats fa molts mesos per un afer purament polític i en el qual els ara acusats no van beneficiar-se de cap cèntim en l’aspecte personal.
El judici als exmembres del govern català al Tribunal de Comptes, d’altra banda un fet excepcional en la història d’aquest organisme, suposa contradir l’opinió de la fiscalia i dels magistrats del TSJC, que, en el seu moment, no van veure cap delicte de malversació en l’actuació dels polítics catalans. Quina és la raó, doncs, d’aquest nou procés, si no és senzillament que a l’Estat la sentència del TSJC li va semblar massa reduïda i va activar, per tant, nous mecanismes per castigar més durament els polítics catalans? Uns antics alts càrrecs que, no s’ha d’oblidar, han pagat amb part del seu patrimoni personal el que ha reclamat el Tribunal de Comptes, molt abans, fins i tot, que les defenses dels acusats poguessin presentar les seves al·legacions.
L’Estat espanyol no sembla, doncs, disposat a fer marxa enrere en la pressió judicial que imposa als líders polítics catalans. Aquest judici n’és una prova, com també ho va ser, ara fa uns dies, la resolució del Tribunal Suprem que manté tancats els nou presos polítics catalans i que menysté les potents raons personals i familiars que al·legaven per poder sortir en llibertat.