Jiménez, el fracàs de la rehabilitació

La repetició del judici contra el violador reincident acusat del crim de les dues policies de Bellvitge ha servit de poca cosa més que per incrementar la despesa pública i el dolor de les famílies. A petició de la defensa i amb el vistiplau del Tribunal Suprem, el primer judici celebrat amb un tribunal professional es va declarar nul i se'n va fer repetir la vista, aquest cop amb un jurat popular perquè l'alt tribunal entenia que la gravetat dels delictes que s'imputaven a l'acusat ho requeria. El patiment que aquesta repetició ha provocat en les famílies de les víctimes només s'ha vist compensat per una condemna més àmplia: als 83 anys a què va ser condemnat en la sentència anul·lada, ara el tribunal hi ha afegit onze anys més. No hi ha cap mena de dubte, doncs, que Pedro Jiménez ha estat jutjat amb el màxim de garanties, i que, per tant, la condemna és proporcional als seus crims. Jiménez representa el fracàs del sistema de rehabilitació. Forma part d'un percentatge, baixíssim, sí, però real, de delinqüents molt perillosos, reincidents i incapaços de rehabilitar-se. Per tant, el seu lloc, pel bé de tots, és la presó i sense dret a obtenir permisos fins que no hagi complert quaranta anys de presó.