La Unió Europea, d'esquena als objectius socials
L'última reunió del Consell Europeu, que ha discutit el rumb que la Unió Europea seguirà d'aquí a l'any 2020, ha posat de manifest que, en el context de crisi general que ha fet disminuir el potencial econòmic de tothom, les polítiques socials ja no seran cap objectiu prioritari dels països membres. Per això s'abandonen sense miraments alguns aspectes del full de ruta que havia definit anteriorment la Comissió Europea, per exemple la lluita contra la pobresa i contra l'absentisme escolar. En totes dues qüestions, la Comissió havia proposat una meta clara que ara ha saltat de l'agenda dels presidents i dels primers ministres que divendres van celebrar la reunió a Brussel·les. Pel que fa a la pobresa, es tractava de passar dels vuitanta milions de pobres actuals a seixanta en el termini de deu anys. I quant a l'educació, fer baixar per sota del 10 per cent el percentatge d'estudiants que actualment abandonen els estudis abans d'acabar-los, i aconseguir que almenys el 40 per cent dels joves tinguin estudis superiors. Res d'això no és cap prioritari, ara. La construcció europea ha tingut sempre un horitzó polític i una base eminentment econòmica. Per això al principi la Unió Europea va adoptar el nom de Comunitat Econòmica Europea (CEE), una organització hereva de la primigènia Comunitat Econòmica del Carbó i l'Acer (CECA), destinada a controlar la producció industrial de les potències europees, sobretot la fabricació d'armament. A partir d'aleshores, els objectius polítics han estat cada vegada més ambiciosos, però també els reptes. I el principal repte és ara rescatar un soci de l'abisme econòmic i assentar les bases per evitar que d'altres puguin arribar a la mateixa situació límit.
