Confiança i compliment estadístic
La petició que s'activi el pla de rescat dels socis de l'euro i l'FMI, que el govern de Grècia va fer l'endemà que se sabés que el dèficit públic d'aquest país va ser l'any passat del 13,6% del PIB, ha proporcionat més munició als que insisteixen en la necessitat que els pressupostos públics siguin equilibrats. Però la realitat –només cal mirar els comptes de tots els estats de la UE– és que la confiança dels inversors en un país tenen poc a veure amb això. Es podria dir que el preu del deute espanyol ha pujat aquesta setmana, perquè el dèficit públic –11,2% del PIB– no s'allunya gaire del grec, però per la mateixa regla de tres encara hauria de ser més car, i no ho és, el britànic, amb un dèficit de l'11,4%. Això mateix passa amb el deute públic. Mentre es parla de la debilitat dels països «perifèrics» de la UE –Portugal, Irlanda, l'Estat espanyol...– i que aquests podrien seguir el camí grec, les estadístiques assenyalen que el deute espanyol acumulat continua estant per sota del límit del 60% del PIB establert en el pacte d'estabilitat i creixement, cosa que no passa amb el dels països «centrals» (sinònim de rigorosos?): 68% al Regne Unit, 73% a Alemanya i 77% a l'Estat francès.
