Dia del Treball amb menys feina que mai

El Dia del Treball es desenvoluparà avui sota l'ombra de les dades sobre el mercat de treball del primer trimestre, segons les quals es continua destruint ocupació i el 18% de la població activa catalana no té feina. Dades que són esgrimides pels que propugnen l'abaratiment de l'acomiadament, quan el cost d'aquest no ha impedit que les empreses retallessin plantilles en baixar l'activitat, de la mateixa manera que les eventuals indemnitzacions no frenaven les contractacions quan es necessitava personal. La creació futura de feina no va lligada a la legislació, sinó a l'evolució cap a un model productiu que creï llocs de treball alternatius als que mai es recuperaran, els que han desaparegut amb el desinflament de la bombolla immobiliària i l'esgotament de la indústria que competia pels baixos costos laborals.

I mentre el sector privat està estancat, el públic amenaça amb empetitir la xarxa de seguretat. Tot són plans d'austeritat de les administracions, perquè ara corre molta pressa reduir un dèficit públic que es considera insostenible però que era secundari quan es tractava de crear-ne per evitar que s'enfonsessin les entitats financeres. I que no seria tan gran si no s'haguessin rebaixat els impostos lligats a les rendes més altes, que no es toquen mentre que es vol augmentar la recaptació apujant l'IVA.

L'altre fantasma que amenaça els treballadors i que s'ha activat amb la crisi és el de la jubilació. Periòdicament es fan saltar les alarmes amb projeccions demogràfiques –que la realitat desmenteix– segons les quals el sistema de pensions no és sostenible, i ara el malastruc és el govern espanyol, que propugna elevar l'edat legal de jubilació als 67 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.