El tall del crèdit, una mesura precipitada i injusta

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar la retallada social més dràstica de la democràcia sense haver-se assegut abans ni un minut amb els representants dels sindicats. I no n'ha après. Dilluns, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicava que els ajuntaments no podrien endeutar-se ni un euro més des del mateix dimarts fins al 2012. I cap dels representants de les entitats municipalistes en sabia res. La pressió exercida va donar resultat i la mesura es va rectificar, tot i que es manté per a l'any 2011 sencer. La mesura afectaria la capacitat d'inversió dels ens municipals –diputacions, ajuntaments, ens descentralitzats dependents dels municipis– quan encara no s'ha solucionat un dels dèficits històrics de la democràcia, el finançament municipal. I no només això, els municipis, i més en moments de crisi, assumeixen molts serveis que no els són propis però ho han de fer en ser l'administració més propera als ciutadans. En tot cas, en el marc de la retallada general que es planteja a causa de la greu crisi econòmica que ens afecta, evitar que una part de l'administració s'endeuti encara més no és una mala opció. I més, si és té en compte que algunes administracions locals, com ara l'Ajuntament de Madrid, han abusat del deute de manera espectacular: el consistori madrileny deu 6.762 milions d'euros mentre que tots els catalans junts en deuen 4.400. Ara, tot i que la mesura, ben pensada i parlada amb els protagonistes, els ajuntaments, podria ser bona, el que no és acceptable és que s'apliqui de manera igual a tots els municipis, sigui quin sigui el seu deute. Aquest fet la fa del tot injusta, sobretot amb els que han fet els deures.