Camps perd definitivament el nord amb el «cas Gürtel»
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, s'ha atrinxerat en un absurd victimisme a falta d'arguments i d'aplom polític per a afrontar una ofensiva judicial que s'ageganta per dies. L'últim capítol del periple per diversos tribunals del cas Gürtel és la decisió del TSJ madrileny d'inhibir-se a favor del seu homòleg valencià i de demanar a aquest últim que incorpore a la causa dels famosos vestits els indicis sobre delictes electorals, contra la hisenda pública o prevaricació, entre d'altres, que són en realitat el moll de l'os d'aquesta trama pestilent que tenia –evidentment, presumptament–en l'administració valenciana el seu teatre d'operacions. I Camps, de manera esperpèntica, es tapa les orelles i es presenta com el gran valedor del progrés –igualment, presumpte– de la seua Comunitat Valenciana. El president ha recorregut a una retòrica malaltissa que recentment el va conduir a proclamar-se un «Joan sense por». La preocupació en el PP és ben palesa, i no només pels progressos de les investigacions judicials, sinó per l'actitud quixotesca de Camps, que potser ha acabat creient-se eixa caricatura del gènere èpic amb què Canal 9 el presenta a diari. El cap del Consell no vol anar-se'n de cap manera, i Rajoy tem les conseqüències de forçar la seua eixida: recentment s'ha especulat amb la possibilitat que el valencià amenaçara d'abandonar el PP i fundara un partit de tall regionalista a la seua mida. Reclòs en la seua vanitat, Camps està deixant molt a desitjar en l'adversitat. Per covardia o per incapacitat, el president ha triat el silenci davant la premsa i les Corts, tota una desconsideració cap als valencians, als quals ja no pot demanar cap cosa més sòlida que la fe.
