Avís seriós pel canvi de rumb de la política econòmica

Després de la vaga dels treballadors del sector públic d'ahir, els sindicats s'enfronten ara al dilema de fer pujar la temperatura de les protestes. Si es tractava de fer una exhibició de força per alertar el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, sobre les conseqüències que podria tenir una reforma laboral aprovada per decret, la convocatòria no va complir plenament l'objectiu. Les xifres oficials sobre el seguiment de l'aturada aigualeixen considerablement l'optimisme dels convocants, que parlaven d'un setanta-cinc per cent, i el situen només en l'onze. D'altra banda, els sindicats saben prou bé que és molt difícil que una vaga general tingui èxit en un país amb quatre milions de desocupats. El canvi radical de la política econòmica del govern socialista els ha complicat la vida, perquè es veuen obligats a plantar cara als seus aliats ideològics, però, alhora, són conscients que el país no està per a gaires saraus. A més, saben que una mesura d'aquestes característiques només beneficiaria la dreta, que aspira a governar. La defensa dels drets socials i de les conquestes laborals és legítima i necessària, però en aquest punt és improbable que les pressions sindicals tirin enrere la retallada acordada pel Consell de Ministres o que forcin Rodríguez Zapatero a oblidar-se de la reforma laboral. Ell mateix ha deixar clar que, amb consens o sense, la tirarà endavant igualment. Però el govern tampoc no pot oblidar que la jornada d'ahir va ser un avís seriós a conseqüència del nou rumb de la política econòmica. Fins ara les mesures no han servit per calmar els mercats, i la reducció del deute públic és un camí molt llarg que haurà de recórrer amb els sindicats com a inevitables companys de viatge.