La polèmica sobre el burca s'estén sense reflexió

En un àmbit tan complex com el de la convivència, no hi ha res més perillós que un debat que s'estén de manera anàrquica i sense una reflexió conjunta de país. És el cas del burca o el vel integral que utilitzen algunes dones de tradició musulmana. Primer va ser Lleida, que va prohibir l'accés als equipaments municipals a aquelles dones que portessin aquesta indumentària, que no permet veure el rostre de la persona. Divendres va ser el Vendrell, i a Barcelona dilluns es donarà a conèixer un dictamen regulador d'aquesta qüestió. Altres municipis també s'ho han plantejat. El primer que cal dir sobre aquesta polèmica és que a hores d'ara no és un problema real per al nostre país, més enllà del drama que pugui suposar per a una dona si és que ha de portar de manera obligada aquest vestit de teixit rígid que cobreix completament el cap i el cos. Les ciutadanes catalanes que van vestides d'aquesta manera són una ínfima minoria. Això no vol dir que aquesta qüestió no s'hagi d'afrontar, debatre i estudiar, com tantes altres que afecten la convivència de la ciutadania. Però convé no fer-ho de manera demagògica i desordenada. Cal establir una reflexió de conjunt, un debat de país, que ens permeti prendre les mesures pertinents però sense estigmatització ni confrontació i divisió social. És obvi que en la nostra societat la identificació de les persones amb què convivim en l'espai públic i amb qui podem tenir interlocució és un valor que els nouvinguts han de tenir en compte. Però les mesures que es prenen de manera unilateral en alguns municipis de restricció als espais públics comporten una distorsió del debat i no fan més que perjudicar la que pot ser en algun cas una víctima, que és la dona.