El ‘defecte Illa’

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha premut el botó de la crisi de govern per activar l’operació Catalunya, prescindint del seu ministre de Sanitat, Salvador Illa, i designant-lo candidat socialista a la presidència de la Generalitat. L’objectiu és que el PSC recuperi el lideratge espanyolista a Catalunya a costa de Ciutadans i, si és possible, evitar que la majoria del Parlament i el govern de la Generalitat continuïn en mans de l’independentisme. Amb aquesta missió, Salvador Illa deixarà avui el ministeri en plena crisi sanitària, amb 40.000 contagis de Covid-19 diaris, més de 400 morts cada dia i una campanya de vacunació frenada en sec per falta d’existències de dosis i xeringues. És un mal moment i una decisió irresponsable en el context greu de la pandèmia. Anteposa l’estratègia i l’interès de partit a l’interès sanitari general. I arriba molt tard, allargant la doble condició de ministre i candidat i alimentant els dubtes sobre quin interès real ha mogut el ministre en la seva gestió de la pandèmia les últimes setmanes.

Hi ha pocs dubtes que l’exministre Illa sigui ara mateix un bon candidat, tenint en compte que és el polític amb més quota de pantalla en els últims deu mesos –i segurament en anys– tant a Catalunya com a Espanya. No hi ha cap dubte, però, que la seva gestió ministerial de la pandèmia ha estat objectivament dolenta en termes sanitaris –només cal veure les xifres en relació amb Europa– i clarament lesiva per a l’autogovern català. L’anomenat ‘efecte Illa’, doncs, és l’ham d’una campanya de propaganda que Pedro Sánchez i el PSC somien convertir en vots, però no té base política ni material. El que sí que té és coherència amb l’objectiu de captar el vot més espanyolista a Catalunya i coherència amb la clau espanyola que cada cop més guia totes les decisions del PSC-PSOE, que en aquest cas inclou la tria i designació del ministre Illa com a candidat i la imminent designació de Miquel Iceta com a ministre.