Opinió

Txernòbil, 35 anys i les mateixes incògnites

Han passat trenta anys de la catàstrofe de Txernòbil, deu de la de Fukushima i quaranta-dos de la de Three Mile Island: els tres accidents nuclears més greus dels que han succeït des que va començar a funcionar el primer reactor al món, el 1942. I no podem oblidar que en fa 31 de l’accident de Vandellòs I, una nit del 1989 que està ben marcada en la memòria dels catalans pel que hauria pogut significar. El de Txernòbil està considerat com l’accident més greu de la història nuclear mundial i va sacsejar l’antiga Unió Soviètica, ja que la central era a Ucraïna. El 26 d’abril del 1986, en un simulacre de seguretat, una errada va generar el sobreescalfament de la central i un reactor va esclatar. Aquesta explosió va alliberar una radiació 100 vegades més gran que la de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki.

A Txernòbil van confluir una sèrie de factors a l’hora de provocar el desastre, entre els quals cal comptar una tecnologia obsoleta i un règim soviètic en descomposició. Però això no hauria de ser de cap manera excusa per no mantenir l’alerta davant una font d’energia, la nuclear, que, malauradament, no pot garantir al cent per cent la seva fiabilitat, malgrat els avenços tecnològics i les grans mesures de seguretat que envolten les centrals atòmiques arreu del món. L’accident de fa deu anys a Fukushima n’és una bona mostra, malgrat les circumstàncies especials que hi van concórrer, amb un tsunami devastador. El debat és ben viu. Un exemple el tenim a casa: Vandellòs I encara s’està desmantellant i no es preveu que s’acabi de fer-ho abans del 2030 i, a més, l’Estat segueix sense saber ben bé què fer amb els residus de les seves centrals, algunes de les quals ja han superat la seva vida útil recomanable. Després de Fukushima molts països van posar sobre la taula la necessitat de desmantellar les centrals, però cap ho ha fet. Seria bo un debat seriós entre els riscos i els avantatges de l’energia nuclear en el marc d’un món en què el consum d’energia és cada cop més alt.