Els focs que no comencen i els que no són vigilats

La Conferederación Nacional del Trabajo (CNT) ha denunciat que enguany a la demarcació de Tarragona hi ha diverses torres de vigilància forestal que estan tancades i que en algunes de les casetes que hi ha en funcionament les condicions de treball són molt precàries, sense aigua corrent ni electricitat per alimentar el terminal de ràdio de bombers. És cert que les noves tecnologies han permès substituir, en alguns casos, la vista humana a través de càmeres que controlen el terme vint-i-quatre hores al dia i això explicaria, en part, el desens en el nombre d'efectius. Malgrat la instal·lació d'aquests ulls elèctrics, sobta sentir veus com la de l'alcaldessa del Montmell, que més enllà de lamentar que la torre de guaita situada al seu terme municipal estigui buida, explica que en plena crisi econòmica i amb els índexs d'atur disparats, el concurs per cobrir dues places de vigilant va quedar desert perquè no s'hi va presentar ningú. És clar que situacions com aquesta no justifiquen la falta de vigilància forestal, sobretot en zones d'alt risc com és la mateixa serra del Montmell. Hi ha un espot publicitari patrocinat per la Diputació de Barcelona que, amb molt bon criteri, ens recorda que el foc que costa menys d'apagar és aquell que mai ha començat. Caldria que des d'Interior n'assumissin el missatge perquè el foc que costa menys d'apagar és, també, aquell en què s'actua pocs minuts després de tenir-lo detectat.