EDITORIAL
Una vegada més, sembla un país de fireta
El temporal d'estiu que hi va haver dilluns a la tarda en diversos punts de les comarques gironines va tornar a posar de manifest, una vegada més, la precarietat de les infraestructures existents. És evident que una tempesta que deixa anar molts litres per metre quadrat en poca estona causa danys materials i que pot provocar la caiguda de branques. La pluja és un fenomen natural que es pot preveure però que no es pot evitar, tot i que la de dilluns no va ser gens excepcional. El problema no és que caiguin branques, sinó el perquè. Tant en el cas de les carreteres com de la via del tren, se sap perfectament quins arbres hi ha al costat, i si hi hagués un manteniment continuat, la situació de dilluns s'hauria pogut evitar. El panorama que es dibuixa després de la tempesta és desolador. Si bé les conseqüències de la important nevada del març s'han arrossegat durant mesos, el que va passar fa dos dies no deixa de ser un xàfec i demostra que es continua sense estar preparat en cas d'inclemències. I la situació s'agreuja per la provisionalitat d'algunes infraestructures. Tristament, els usuaris ja estan acostumats que el servei de Renfe vagi tard per una cosa o altra. Com la llastimosa història del desdoblament de l'N-II, on el perill ja habitual es va agreujar quan l'aiguat inesperat va inundar un tram de la carretera i automàticament es van començar a formar cues quilomètriques. La tempesta de dilluns demostra que encara falta molt per fer, i ja es va tard.