El debat sobre la regulació per llei del dret de vaga

La recent vaga al metro de Madrid, la que fins fa poc havien anunciat els controladors aeris i l'aturada general convocada per CCOO i la UGT pel dia 29 de setembre han tornat a destapar un debat que en trenta anys no s'ha aconseguit tancar: la conveniència de regular aquest dret a través d'una llei. Fins ara cap govern, ni de la UCD, ni del PSOE, ni del PP, no ha gosat entrar en una qüestió que les centrals sindicals sempre han considerat intocable. Però la sotragada provocada per la crisi econòmica ha fet canviar moltes coses, entre les quals figura ni més ni menys que el marc laboral després d'una reforma aplicada pel PSOE sense gaires contemplacions. També la percepció dels treballadors, que ara valoren més que mai tenir un lloc de treball i estan disposats a assumir sacrificis a canvi de conservar-lo. La situació, doncs, ha afavorit la reactivació del debat amb algun element nou: el més important, que les centrals sindicals estan disposades a parlar-ne, encara que no volen fer-ho “a cop calent”. Regular el dret constitucional a fer vaga vol dir bàsicament determinar de manera clara quins són els serveis mínims que cal garantir quan les aturades afectin els serveis públics, amb l'objectiu d'evitar que els usuaris siguin utilitzats com a hostatges en les negociacions. Això sí, sense aprofitar l'ocasió per retallar el dret de la gent a lluitar per millorar les seves condicions laborals o a rebel·lar-se contra situacions abusives.