La lluita contra Al-Qaida després de l'alliberament

Després d'un preàmbul d'incertesa, finalment ahir els dos catalans segrestats al Magrib per la branca local d'Al-Qaida van poder retrobar-se amb la llibertat i abraçar els seus familiars. La seva arribada ja amb garanties de seguretat a la capital de Burkina Faso, traslladats des del lloc del dur captiveri de 266 dies situat en algun ocult indret del desert de Mali, va desfermar l'eufòria i els dos cooperants volaven cap a Barcelona amb l'arribada prevista a última hora d'ahir en el moment de tancar aquesta edició. Un cop alliberats cal fer algunes reflexions d'urgència: en primer lloc, reconèixer que la tasca negociadora diplomàtica del govern espanyol ha estat conduïda amb la màxima discreció, prudència i efectivitat. I que al marge del debat sobre el probable –tot i que no reconegut– pagament d'un milionari rescat a un grup terrorista i el tracte de favor a un dels seus membres, l'executiu de Zapatero ha complert amb el seu primer deure de treballar per sobre de tot per la llibertat dels dos ciutadans catalans. En aquesta línia cal valorar l'ajuda rellevant que han prestat les autoritats de Mauritània i Mali, directament afectades pel segrest, i també les tasques mediadores de països de la zona, com Líbia. La segona reflexió cal centrar-la en la necessitat de repensar la presència de la cooperació catalana en aquesta part del món, després d'una experiència que posa en evidència la facilitat amb què grups com els d'Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) poden actuar posant en situació de risc la vida dels nostres ciutadans. I en tercer lloc, però segurament la més important, cal analitzar els mecanismes de cooperació internacional que cal crear per lluitar contra l'amenaça que suposa Al-Qaida allà on aconsegueixi arrelar amb força. En aquest sentit les estratègies conjuntes entre països de la zona del nord d'Àfrica i les potències occidentals amb la Unió Europea i els EUA al capdavant són imprescindibles. Al-Qaida ha aconseguit convertir el Sahel malià en una impune base d'operacions però no es pot oblidar que el segrest es va produir a Mauritània i que els dirigents d'AQMI i bona part de les seves bases provenen d'Algèria. Al-Qaida suposa una gran amenaça per a tots aquests països que pretén desestabilitzar en primera instància i controlar finalment, per disposar de grans bases logístiques i d'entrenament. Però no es pot oblidar que a partir d'aquí el grup terrorista enfoca la seva execrable estratègia a llançar atacs indiscriminats arreu com l'atemptat dels trens de Madrid. Per això cal tenir present que la nostra seguretat comença ajudant al desenvolupament econòmic i a la creació d'estructures democràtiques en tots aquests països que permetin lluitar contra el terror directament a la seva rereguarda al cor del Sahel.