Hores decisives en la crisi d’Ucraïna

L’escalada militarista entre Rússia i l’OTAN arran de la crisi d’Ucraïna demostra que el tradicional relat basat en l’existència de bons i dolents ja no és possible en l’actualitat. L’accés a la informació i la globalització a tots nivells han posat a l’abast de la població la possibilitat d’observar el món amb més matisos que abans. I encara que la desinformació continua sent una arma al servei de les grans potències, resulta evident que no en tenen pas l’exclusiva els russos. La intervenció del president Vladímir Putin emesa dilluns en directe a tot el món va ser, en aquest sentit, una bona oportunitat de sentir la seva versió. I de comprovar, com passa igualment amb els nostres aliats europeus i nord-americans, que tots els actors involucrats en els conflictes de l’escena internacionals tenen les seves raons i els seus arguments. Lamentablement, quan aquestes posicions es pretén imposar-les amb la força de le armes es perd legitimitat i es posa en perill la vida dels més innocents.

Ara que les espases encara estan alçades és moment de preguntar-se quantes oportunitats s’han deixat perdre pel camí abans d’arribar a aquest extrem. Perquè la diplomàcia, que està esgotant totes les possibilitats per impedir l’esclat de la guerra, ha de ser sempre el primer recurs, no pas l’últim, com sembla que ha passat aquesta vegada. Rússia té una llarga llista de suposats greuges amb la Unió Europea i amb els Estats Units, començant amb el compromís no escrit que l’OTAN no s’expandiria a les antigues repúbliques soviètiques. En aquest sentit, ha resultat interessant sentir com Putin revelava per primera vegada que l’any 2000 va plantejar a l’aleshores president dels EUA, Bill Clinton, la possibilitat d’integrar Rússia a l’OTAN. I és igualment comprensible que una eventual entrada d’Ucraïna en l’organització atlàntica desperti en els russos els mateixos recels que va despertar als americans la crisi dels míssils de Cuba. Ambdues parts, doncs, estan obligades a rebaixar la tensió i a donar una altra oportunitat al diàleg, per tal que els únics beneficiats de tot plegat no siguin els fabricants d’armes.