L’amenaça dels desnonaments massius

Un informe del TSJC alerta que els jut­jats cata­lans tenen retin­guts 6.000 expe­di­ents de des­no­na­ment als quals, si la moratòria decre­tada per pro­te­gir les famílies durant la covid no es pror­roga més enllà del 30 de setem­bre, hau­ran de donar curs a par­tir de l’octu­bre. El des­blo­queig en bloc d’aquest con­tin­gent tin­dria un efecte social devas­ta­dor, com la presa d’un pantà quan es rebenta. Un efecte incon­tro­la­ble, que deri­va­ria en un grau d’emergència resi­den­cial impos­si­ble d’aten­dre cas per cas com s’ha inten­tat fer fins ara. La xarxa d’atenció a les neces­si­tats d’habi­tatge que­darà des­bor­dada a l’acte. Les suc­ces­si­ves moratòries han exer­cit de mesura de con­tenció de la crisi social, però ara, amb la nor­ma­li­tat cada cop més pre­sent, s’haurà de tro­bar un equi­li­bri que per­meti que els jut­jats donin curs als llançaments –nor­mal­ment no poden fer altra cosa– i faci­li­tar una alter­na­tiva d’habi­tatge social a famílies en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat, en risc de que­dar exclo­ses del dret cons­ti­tu­ci­o­nal a un habi­tatge digne. Una nova pròrroga no ser­virà de res si no s’acom­pa­nya de solu­ci­ons estruc­tu­rals que hau­rien de pas­sar, en pri­mer lloc, per una política d’impuls deci­dit del llo­guer social adreçada sobre­tot als pro­pi­e­ta­ris. L’impa­ga­ment del llo­guer és l’ori­gen de 7 de cada 10 llançaments tra­mi­tats als jut­jats l’any 2021, men­tre que els ori­gi­nats per impa­ga­ments de quo­tes hipo­tecàries no arri­ben al 20%.

Els tri­bu­nals espa­nyols han aca­bat avor­tant els intents legis­la­tius duts a terme des de Cata­lu­nya per regu­lar o con­te­nir els preus en el mer­cat de llo­guer, i la dilació del govern espa­nyol i de la minis­tra Raquel Sánchez a ofe­rir una alter­na­tiva legis­la­tiva a escala esta­tal no té més expli­cació que les pres­si­ons del ‘lobby’ del sec­tor immo­bi­li­ari i dels grans teni­dors, els bancs. Les mesu­res pre­ses per pal·liar la crisi de preus de l’ener­gia –rebai­xes impo­si­ti­ves de curta volada en lloc d’ata­car l’incre­ment dels mar­ges de bene­fici de les ope­ra­do­res– no són pis­tes que invi­tin a l’opti­misme davant d’una tar­dor que, en ter­mes del dret a l’habi­tatge, es pre­senta calenta i dramàtica per a alguns col·lec­tius.