Torna el diàleg

La mesa de diàleg entre els governs de Cata­lu­nya i Espa­nya fa molt de temps que ha dei­xat de ser l’eina per afron­tar i bus­car solu­ci­ons a un con­flicte polític de gran calat exis­tent entre Cata­lu­nya i l’Estat, per con­ver­tir-se en un objec­tiu en si mateix, la icona d’un relat polític abso­lu­ta­ment retòric, que apel·la a un diàleg que el govern espa­nyol i la resta d’actors polítics de l’Estat no estan dis­po­sats a esta­blir. Avui sabem que Pere Ara­gonès es reu­nirà amb Pedro Sánchez diven­dres que ve a La Mon­cloa per refer les rela­ci­ons entre governs, que van que­dar glaçades arran de l’escàndol de l’espi­o­natge d’estat a l’inde­pen­den­tisme –i al mateix Ara­gonès– en relació amb l’afer Pega­sus. En el millor dels casos, ser­virà per reac­ti­var for­mal­ment el diàleg i la famosa mesa de nego­ci­ació, que fins ara s’ha reu­nit dos cops en tres anys i ha ser­vit només per dei­xar clar que els governs català i espa­nyol volen par­lar de coses total­ment dife­rents. En el pit­jor dels casos, reac­ti­varà única­ment les expec­ta­ti­ves i ali­men­tarà les agen­des polítiques del PSOE, Podem i ERC, en tant que pro­mo­tors de l’estratègia.

L’altre gran acord que va sor­tir de la reunió d’ahir entre la con­se­llera Vilagrà i el minis­tre Bolaños és la volun­tat que hi hagi dues reu­ni­ons de la citada mesa de diàleg abans que acabi l’any. El temps con­fir­marà o des­men­tirà aquest nota­ble canvi de ritme de les con­ver­ses, per bé que els ante­ce­dents no per­me­ten acla­rir de què par­la­ran, què nego­ci­a­ran i per a què ser­vi­ran aques­tes reu­ni­ons, si com ja han demos­trat a bas­ta­ment, el govern català con­si­dera pri­o­ri­tari par­lar de l’auto­de­ter­mi­nació del poble català i de l’amnis­tia a tots els repre­sa­li­ats per l’Estat per voler exer­cir-la l’1 d’octu­bre del 2017, men­tre que el govern espa­nyol con­si­dera que jus­ta­ment d’aquests dos temes no té res a par­lar, i encara menys a nego­ciar. La crua rea­li­tat és que, tres anys després del canvi de lide­ratge a Espa­nya, el govern de Pedro Sánchez no vol afron­tar el pro­blema real, el govern català es resis­teix a assu­mir-ho, el joc brut de l’Estat a Cata­lu­nya cada dia és més visi­ble i el bloc inde­pen­den­tista con­ti­nua sense plan­te­jar-se seri­o­sa­ment una res­posta con­junta a aquest atzu­cac.