El verinós cas de Laura Borràs
La petició de 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació que fa la fiscalia per a Laura Borràs per falsedat en document mercantil i prevaricació en el cas del fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes és el preludi de l’obertura del judici oral i situa la presidenta del Parlament, la mateixa institució, els partits del govern i els que hi donen suport en la difícil conjuntura de prendre una decisió sobre la continuïtat en el càrrec de la segona autoritat del país, amb conceptes com la repressió de l’Estat, la preservació de la institució, la legalitat i l’ètica als dos plats de la balança. Una decisió d’altíssima responsabilitat que exigeix una anàlisi ponderada i equilibrada, que els diferents actors prendran en un context molt allunyat de l’òptim, un cop vistos els antecedents i les friccions continuades entre aquestes formacions i constatada la instrumentalització extrema que tots estan fent del cas. S’ha arribat tan lluny i hi ha tanta contaminació ambiental que aspirar a un desenllaç d’equitat sembla una prèdica en el desert. ERC vol que plegui, Borràs insisteix que no ha fet res il·legal i es presenta com a víctima d’una persecució i la CUP, que en casos d’aquest perfil no s’hi pensa gaire a tallar caps, ha debatut setmanes per acabar en l’equidistància. Els dubtes cupaires són un termòmetre de la complexitat d’un cas enverinat i amb una ona expansiva potencial que apunta al govern i a les relacions entre formacions independentistes. El cas Borràs no serà l’últim de repressió tunejada de corrupció, o viceversa, i si ERC fes caure la presidenta Borràs, l’espiral seria irrespirable i l’independentisme ja no seria motiu suficient per sostenir un govern.
L’escrit d’acusació de la fiscalia no recull el tipus de malversació, el més assimilable a la corrupció, que obligaria a aplicar inequívocament el reglament del Parlament i forçaria Borràs a plegar. La falsedat i la prevaricació, a més de la fermesa de la presidenta a declarar-se innocent, obren la porta a les interpretacions del reglament, tot i que és simptomàtic que Borràs insisteixi a demanar-ne la modificació.