Més justícia fiscal amb els nous impostos
El nou impost sobre les grans empreses energètiques gravarà amb l’1,2% les seves vendes i el de la banca aplicarà un 4,8% sobre els seus interessos nets i comissions, segons la proposició de llei registrada aquesta setmana pel PSOE i Unides Podem al Congrés de Diputats i que afectarà els resultats dels dos sectors econòmics del 2022 i 2023. Els impostos no podran deduir-se ni dels corresponents impostos de societats de la vintena de grans empreses i bancs afectats, ni repercutir-se sobre els clients. El govern de Pedro Sánchez confia recaptar 7.000 milions en dos anys per sufragar la despesa social i extraordinària arran de la guerra d’Ucraïna. El redactat inicial no inclou tipificar com a delicte l’increment artificial de preus, malgrat que és una situació que alguns sectors molt institucionalitzats com l’energètic o el bancari apliquen sovint. Només preveu multes econòmiques en cas que la Comissió del Mercat de Valors o el Banc d’Espanya hi detectin frau.
L’impost busca justícia fiscal, assegura el govern de l’Estat, que ara buscarà el suport parlamentari de la investidura per implementar-lo. Així hauria de ser i caldria ser molt estrictes en el seu compliment, tenint en compte que aquesta setmana també les empreses han fet balanç semestral. La majoria d’entitats financeres han augmentat els beneficis previstos per la simple pujada dels tipus d’interès. Repsol va duplicar beneficis per l’escalada de preus. No cal aprofundir més en els guanys dels dos sectors implicats i en la necessitat que col·laborin en la cohesió social. Un darrer apunt polític: la queixa sense raó del PP per l’impost. Núñez Feijóo acusa Pedro de voler aplicar uns impostos que cap altre estat europeu implementa. Només seria cert que cap estat l’ha posat en marxa enguany, perquè bona part ja fa anys que l’apliquen –França, Portugal, Grècia, Àustria, Bèlgica, Hongria...– de manera anual i sense tenir en compte beneficis o pèrdues, sinó segons el volum de negoci financer o energètic que facturen al corresponent estat i, en algun cas, també per les filials estrangeres.