Massa carpetes obertes a cinc anys del 17-A
El preludi del 16 d’agost del 2017 a Alcanar, el drama del 17 a Barcelona i la seqüela del 18 a Cambrils configuren un dels escenaris d’horror que han marcat més la història moderna de Catalunya. Cinc anys més tard, es constata que ni tan sols els aspectes més obvis d’aquells tres dies de malson s’han pogut tancar. S’ha fet un judici i els autors supervivents han estat condemnats, però a dia d’avui, dos anys després que el Suprem posés fi al recorregut judicial dels atemptats, encara hi ha unes 250 de les 350 víctimes reconegudes en la sentència del jutge Félix Alfonso Guevara que ni tan sols saben oficialment si tenen dret a una indemnització. Per als afectats i les famílies, un trasbals com aquest no s’oblida mai –també es constata a Ripoll, d’on eren els autors, que viu una complexa gestió emocional dels fets–, però cinc anys és temps més que suficient perquè s’hagués tancat de manera satisfactòria tot el que depèn dels poders públics. El caràcter aleatori de les víctimes encara fa més dolorosa i injustificable la falta de diligència en la reparació. El judici tampoc va poder aclarir la relació de l’imam de Ripoll amb els serveis secrets espanyols i si l’autor intel·lectual dels atemptats es va escapar o no del control del CNI. No hi ajuda gens el plantejament de la nova llei de secrets oficials que impulsa el govern espanyol, que preveu la desclassificació dels alts secrets passats 50 anys dels fets. En el cas del 17-A, el material més sensible no serà públic fins al 2067. Massa temps per esperar a conèixer tota la veritat.
Ni amb motiu de la pandèmia es va reduir el nivell d’alerta antiterrorista, que es manté en 4 d’una escala fins a 5. La feina policial se centra en la prevenció en diversos entorns i la detecció de processos de radicalització. Els experts consideren que és l’estratègia que pot oferir millors resultats globals. Algunes actuacions han neutralitzat elements de risc, però les mateixes característiques d’autoaïllament de cèl·lules com la que va protagonitzar el 17-A fan veure que la seguretat no serà mai completa. Per aquest motiu els governs no gosen abaixar el nivell d’alerta.