El cas De Dalmases, un embolic de mal desfer
El cas De Dalmases ha deixat de ser el d’un diputat que perd els estreps davant d’una entrevista nocturna a la seva cap, que considera insidiosa, per convertir-se en un afer intern del seu partit, Junts, amb prou efecte desestabilitzador per merèixer una profunda reflexió interna. Ha adquirit aquesta dimensió perquè ni el mateix De Dalmases ni Laura Borràs van saber tallar-lo d’una manera elegant i efectiva, amb una disculpa ràpida i sense matisos. Tot, complicat per la confrontació entre dos grans sectors d’un partit que es va crear al voltant d’una figura (el president Puigdemont) i d’un camí polític (la independència) avui redefinits per efecte de l’exili i de la repressió. Aquest cas també ha servit per posar al descobert un element de degradació política preocupant: la creació de perfils falsos a les xarxes socials com a instruments de batalla política no és un fet aïllat sinó una pràctica estesa en l’entorn dels partits, segons expliquen els experts.
Tres mesos després de la discussió al ‘FAQS’, l’afer De Dalmases s’ha enverinat tant que costa trobar la manera de reconduir-lo. De moment, demà passarà l’examen del codi de conducta en la comissió de l’Estatut dels Diputats. ERC hi suca pa, tot i que li han posat fàcil reivindicar que tenien raó quan deien que els grinyols del govern no eren producte tant de la discrepància entre ERC i Junts com de les dues ànimes dels juntaires. Les dues principals formacions han deixat de ser socis de govern i ara no s’acontenen per competir per la zona d’intersecció de l’espai electoral independentista. El conjunt de la professió periodística sap que l’afer De Dalmases s’ha desbocat. Episodis assimilables els poden descriure la majoria de periodistes que treballen en informació política. El lament, si de cas, és no haver-los fet públics per evitar que es convertissin en habituals en la relació entre la classe política i els mitjans d’informació. En el cas De Dalmases, a banda del grau d’extralimitació que l’informe de Magda Oranich posa de manifest, hi ha l’agreujant de l’injustificable intent de patrimonialització dels mitjans públics.