Cop27 o qui paga per l’emergència climàtica
El luxós Centre Internacional de Convencions de Sharm al-Sheikh, a Egipte, és l’escenari de les negociacions de la 27a Cimera del Clima de l’ONU, una cita que aplega governs, institucions, ONGs i representants de diversos ‘lobbys’ econòmics per intentar arribar a acords sobre el futur del planeta. Es planteja com una nova oportunitat per consensuar estratègies que mitiguin els efectes de l’escalfament global i també per decidir qui i com paga pels danys que ja s’estan produint en inundacions, sequeres, onades de calor i altres catàstrofes atribuïbles a l’activitat humana. Des de les Nacions Unides es reclama ambició per part de tots els actors i que una vegada per totes els països rics assumeixin la seva part de responsabilitat ajudant els països pobres, que són els que més pateixen l’emergència climàtica malgrat ser els que menys han contaminat històricament. Per desgràcia, aquesta cimera arriba en un moment de màxima tensió geopolítica, amb la guerra a Ucraïna, la crisi energètica, l’encariment del cost de la vida, el pronòstic d’una recessió econòmica mundial i l’amenaça encara subjacent de la pandèmia. En aquest context, lluny d’apostar per consensos mundials i polítiques conjuntes, els estats s’estan centrant en defensar els propis interessos. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle no s’estan reduint al ritme necessari per evitar el col·lapse. Malgrat que el 2030 les emissions haurien d’haver baixat un 45% respecte al 2010, les projeccions indiquen que en realitat hauran augmentat un 16%.
Aquesta dècada és de màxima importància per actuar amb celeritat, tal com recorda insistentment la comunitat científica. Però en l’any que ha passat des de la darrera cimera celebrada a Glasgow ha quedat clar que les declaracions de bones intencions i els acords de mínims negociats en l’últim moment només serveixen per salvar la cara. Els ritmes polítics no són els d’una emergència, per això als líders assistents a la Cop27 se’ls ha d’exigir no només ambició, sinó també justícia, efectivitat i, sobretot, rapidesa.