Corinna, la ferum d’una corona corcada
Ahir, vigília de la vista al Tribunal d’Apel·lacions britànic que avui decidirà què passa amb la immunitat del rei emèrit, es van desgranar nous àudios de la que va ser la seva amiga íntima, Corinna Larsen. El pòdcast de l’empresària és una legítima operació de neteja d’imatge però no pot dissimular la intenció que l’opinió publica hagi de triar entre ella i el monarca en un assumpte gens edificant on precisament no se salva cap dels dos protagonistes. Si de veritat Joan Carles I es presentava a casa seva amb bosses plenes de bitllets, no haver-ho denunciat abans la converteix en còmplice. De la mateixa manera, la centrifugadora de draps bruts que darrerament s’ha engegat contra l’emèrit porta aparellada la intenció de reforçar el paper del fill: com més esquitxada queda la imatge de Joan Carles I, més incòlume sembla que hagi de quedar la de Felip VI. Però per damunt de tot plegat el que compta, el que ha de comptar, és que Joan Carles va poder cometre tots aquests afers per la seva condició de rei, perquè la corona és una institució que escapa als necessaris controls democràtics i perquè el seu titular, abans i ara, gaudeix d’una inviolabilitat legal que no encaixa en una societat justa i moderna.
El problema no es redueix al comportament personal dels membres de la família reial, sinó a la perpetuació d’una institució que mai hem votat, per la qual mai se’ns pregunta en els sondejos d’opinió públics, que no està obligada a retre comptes davant els jutjats i sobre la qual ni tan sols podem fer debats al nostre Parlament. Lluny de posar pau, l’abdicació de Joan Carles I va servir per obrir les portes a una etapa de turbulències i escàndols que no para de créixer i de debilitar la credibilitat de la corona. A Catalunya es posa de manifest cada vegada que la gent del carrer té ocasió d’esbroncar els reis en les seves fugaces i gairebé clandestines visites. Mentrestant, la transparència que se’ns promet és de fireta i al final acabem sabent més detalls del dia a dia monàrquic a través de canals tan sòrdids com l’obert per una antiga amant, de la qual tampoc sabem què més amaga.