La urgència de trobar nous antibiòtics

Fa només 80 anys que els antibiòtics, els fàrmacs que ajuden a combatre infeccions, són accessibles per al públic en general. En aquestes vuit dècades han contribuït a salvar milions de vides humanes, des de soldats ferits en la II Guerra Mundial fins a pacients que han tingut complicacions per culpa de la covid. És evident que són una arma imprescindible en l’arsenal terapèutic per fer front a moltes malalties. Però per culpa del seu abús i mal ús també han acabat provocant un problema de salut pública de primer ordre: les resistències bacterianes. Aquest procés es produeix de manera natural quan, amb el temps, bacteris i altres microorganismes es van tornant més “forts” per sobreviure en el medi ambient. El problema –que ja va predir el descobridor de la penicil·lina, Alexander Fleming, el 1945– és que l’ús irracional dels antibiòtics ha accelerat aquests processos moltíssim, fent que molts dels fàrmacs vagin perdent efectivitat davant l’adaptació dels microorganismes contra els quals han de lluitar.

Les xifres són aclaparadores. Cada any moren arreu del món 700.000 persones directament perquè cap medicament funciona en les seves infeccions. I això és només el principi. Es calcula que si se segueix la tendència actual podrien ser més de 10 milions les morts anuals per al 2050. Els experts ja parlen de situació dramàtica i fins i tot de pròxima pandèmia, perquè, mentre les resistències augmenten, l’aparició d’antibiòtics de nova generació que puguin tractar les malalties derivades ha caigut en picat en les últimes dues dècades. Lamentablement, el motiu és econòmic. Desenvolupar un nou fàrmac d’aquest tipus requereix molts diners i temps, i a la indústria farmacèutica no li surt a compte i prefereix fer recerca en medicaments més rendibles. Per això és urgent escoltar la comunitat científica quan demana als governs que inverteixin en recerca o canviïn les regles de les patents per atraure la indústria. Per desgràcia, com en el cas de la covid, ja s’entreveu que els interessos econòmics tornen a prevaldre per sobre de la salut de les persones.