L’obsessió del TSJC amb el català a l’escola

La percepció que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és extremadament sensible als sectors espanyolistes contra la immersió lingüística a l’escola és cada dia més ferma. D’altra manera no s’explica que el tribunal canviï ara l’obligació d’impartir un 25% de classes en castellà que havia imposat a una escola de Barcelona per l’obligació de fer una matèria troncal en aquesta llengua. Així eludeix el decret llei d’usos lingüístics que impedia la imposició de percentatges. Sorprèn el moment, perquè el TSJC ha dictat una resolució que no deixa de ser una mesura cautelar sense ni tan sols esperar que el Tribunal Constitucional es manifesti sobre els aclariments que el mateix alt tribunal de Catalunya li va sol·licitar a propòsit del decret llei, aquell del català “vehicular” i el castellà “curricular”, aprovat per una majoria que inclou el PSC. O el TSJC està molt segur que el TC resoldrà en el sentit de validar la sentència coneguda dimarts o és que la coincidència en el temps amb el canvi de majories en el Constitucional tampoc és del tot casual.

La fal·lera invasiva del TSJC, tant pel que fa a les competències del legislatiu com per supeditar la pedagogia a la ideologia, ha estat una constant en els últims anys coincidint amb l’activitat d’organitzacions com Ciutadans, Convivència Cívica Catalana o l’Assemblea per una Escola Bilingüe, nascudes amb l’única missió de dinamitar la immersió i aprofundir en la minorització del català. Els resultats de mínims de la taula de diàleg entre governs del juliol es van resumir en la desjudicialització política i en un vague escut protector per al català sobre la base del reconeixement de l’autonomia de cada escola per decidir el seu model lingüístic. Agradi més o menys, la desjudicialització s’ha concretat en la reforma del Codi Penal. El respecte a l’autonomia de les escoles i a la seva competència professional per decidir els projectes lingüístics passarà la prova del cotó de la nova composició del Tribunal Constitucional, sobre el paper amb una majoria de magistrats de mirada més oberta i plural que la que hi havia fins dimarts.