Fer pinya difonent la llengua i integrant
El programa Voluntariat per la Llengua (VxL) de difusió del català entre els no catalanoparlants compleix 20 anys. La iniciativa personal de centenars, i després milers de parlants, ha permès descobrir el català a més de cent cinquanta mil persones, mitjançant la fórmula de la parella lingüística que es troba un cop per setmana per dialogar i practicar l’idioma. El sacrifici, la convicció i la tasca setmanal dels voluntaris enforteixen el català i eixamplen la base social dels parlants, alhora que contribueixen, juntament amb l’obligatorietat en l’ensenyament, a assolir nivells de comprensió com els actuals, superiors al 94% de la població. L’experiència de les parelles lingüístiques ens hauria de servir d’exemple de compromís amb la llengua i la cohesió del país, fins i tot. Ens han mostrat durant 20 anys com d’important esdevé per a la llengua el seu ús social quotidià i que els mateixos parlants ens hem de responsabilitzar de la seva defensa.
Les parelles lingüístiques han facilitat també que el català penetrés en capes socials i entorns on l’accés semblava complicat. Han estat i són una mostra de la voluntat de ser dels catalanoparlants i de la voluntat d’integrar tothom qui viu a Catalunya en la llengua autòctona. Instituts, ONG, entitats socials, esportives, d’acollida, presons i grups de tota mena han emparat parelles lingüístiques, demostrant que no hi ha espai, col·lectiu ni activitat que pugui quedar-ne al marge. Ara que l’ús social de la llengua recula entre els joves o en àmbits com ara la tecnologia i el món audiovisual, faríem bé de tenir en compte que la supervivència de la llengua depèn també de l’esforç dels mateixos parlants a difondre-la i usar-la més enllà del sistema educatiu. Més i tot quan la justícia insisteix a laminar la immersió. El 80% de catalanoparlants admet que canvia de llengua quan es dirigeix a algú que no ho és. Davant de la reculada lingüística, ens caldria generalitzar la convicció del voluntariat a tots els parlants per garantir la supervivència del català i no cedir únicament a l’administració aquesta responsabilitat.