La guerra d’Ucraïna entra en una nova fase

Quan està a punt de complir-se un any de la guerra, l’enviament de tancs a Ucraïna per part dels aliats europeus i dels Estats Units confirma que el conflicte bèl·lic entra en una nova fase. L’anunci, després de molta pressió i fortes resistències inicials, del canceller alemany Olaf Scholz de l’enviament de tancs Leopard a Kíiv en una “operació coordinada” amb els aliats ha obert finalment la porta al fet que també ho facin tercers. Polònia, Finlàndia, Noruega, Suècia, els Països Baixos, Portugal i Espanya ho estan estudiant. I els qui ja s’hi han afegit sense cap dubte han estat els Estats Units, que hi sumaran els seus Abrams. L’entrega d’aquesta maquinària bèl·lica pesant que requeria amb insistència el govern de Volodímir Zelenski per contrarestar una possible ofensiva russa a la primavera, fa escalar el conflicte i n’eleva el nivell de confrontació. Amb els seus tancs, els aliats de l’OTAN baixen a l’arena de la batalla no només per frenar, sinó per fer recular l’avenç de les tropes russes en una decisió que encara fa més crua (si es pot) la guerra i de conseqüències imprevisibles. Els possibles efectes, però, no seran immediats, ja que aquests vehicles necessiten preparació i formació per als soldats i, per tant, un cert temps abans que es puguin utilitzar.

Zelenski no es queda aquí. L’endemà que es confirmi l’enviament dels tancs, i mentre els socis de l’OTAN paeixen la decisió, el govern ucraïnès els agraeix el suport i ja demana avions de combat. Tot, per guanyar la guerra. Mentrestant, la resposta de Vladímir Putin, que ja havia alertat en contra de l’enviament d’armament pesant, ha arribat en forma de pluja de míssils sobre Ucraïna. Putin ja ha advertit que la implicació dels aliats de l’OTAN en el conflicte repercutirà en les relacions bilaterals que hi manté Rússia, però, per ara, qui pateix els seus efectes són els ucraïnesos. I, de manera col·lateral, el món amb governs, com ara el dels Estats Units, França i Espanya, augmentant la despesa en defensa. Això, a punt del primer aniversari d’una guerra que se suposava curta i de la qual, ara per ara, no es veu el final.