L’estratègia necessària de l’aigua
L’editorial d’avui ha estat debatuda per Toni Brosa, Xevi Sala, Carles Sabaté, Teresa Márquez, Núria Astorch, Xevi Masachs, Pako Espiga, Lluís Simon, Sara Muñoz, Irene Casellas, Dolors Bellés i Anna Serrano.
La sequera fa bastants mesos que assota Catalunya buidant embassaments, rius, rieres, aqüífers i dipòsits i provocant episodis puntuals de restriccions d’aigua en punts concrets de la geografia catalana. La situació actual, però, és encara més greu que la gran sequera viscuda al Principat el 2008, perquè llavors l’absència de pluja suficient va durar any i mig i ara ens apropem als dos anys i mig (des del 2020), una situació sense precedents en els últims 100 anys que ha fet caure les reserves d’aigua fins al 28%. Amb aquest panorama i davant la perspectiva de no poder garantir l’abastiment ininterromput d’aigua a l’àrea metropolitana a finals d’any si no plou generosament i continuada durant la pròxima primavera i tardor, era urgent intervenir i de manera contundent com ha fet el govern decretant l’excepcionalitat a les conques internes dels embassaments del Llobregat, els embassaments del Ter, el sistema Ter-Llobregat i l’aqüífer del Fluvià-Muga, que endurirà les restriccions d’aigua en un total de 224 municipis de 15 comarques, amb una reducció de l’ús d’aigua en activitats agrícoles, industrials, lúdiques, de reg i neteja urbana.
Tan poc discutible és la necessitat d’aquestes mesures i de l’estalvi d’aigua que puguin generar a curt termini com la insuficiència d’aquesta mena de política davant un fet objectiu i transcendent com és el canvi climàtic, origen d’aquesta sequera extrema. És obvi que ens cal una nova cultura de l’aigua que insti tothom que la utilitza –persones i comunitats, empreses i municipis– a fer-ho amb consciència que és un bé necessari i alhora escàs. Però no és menys obvi que deixar el subministrament d’aigua en mans d’una pluja abundant, ben repartida i acumulada als embassaments ha deixat de ser ‘la’ solució. Que plogui aquesta primavera i la tardor següent seria efectivament una bona notícia, però el que necessita la ciutadania i exigeix la perspectiva climàtica és una estratègia de l’aigua a llarg termini per part dels governs, que inverteixi i aprofundeixi en tecnologia de l’aprofitament de l’aigua de mar i de la potabilització de l’aigua regenerada en depuradora, com a fórmules complementàries i alternatives de provisió d’aigua per a qualsevol ús.