El menyspreu a la comissió Pegasus
L’editorial d’avui ha estat debatut per Xevi Sala, David Brugué, Carles Sabaté, Toni Brosa, Susanna Oliveira, Toni Romero, Anna Puig, Anna Serrano, Xavier Castillón, Teresa Márquez i Sara Muñoz.
Només quinze dies després de la seva constitució, la comissió d’investigació del cas Pegasus al Parlament de Catalunya s’ha enrocat en les dificultats amb què va començar a caminar. Tot i els desmentiments oficials, el menyspreu per part del govern espanyol es tradueix en la manca de participació en les declaracions sol·licitades i també en la nul·la disposició a ni tan sols fer trobades paral·leles amb els representants catalans. Només així s’entén la contraprogramació que ha fet coincidir la celebració de la moció de censura de Vox amb l’arribada dels delegats europeus desplaçats a Madrid per investigar l’espionatge a polítics catalans. Tot això ja s’ha constatat de manera clara a l’Eurocambra, on els diputats que formen part del comitè que investiga l’ús del programari espia han retret a les institucions europees i als estats membres el silenci còmplice que mantenen al voltant de les conseqüències d’una activitat il·lícita que fa trontollar el sistema de drets democràtics. Que els delegats europeus que demà arriben a Madrid no sabessin fins divendres qui els rebrà –cap ministre– és ridícul, sobretot tenint en compte que el viatge estava previst amb un mes d’antelació. Pegasus incomoda perquè és la demostració de dues realitats: o bé l’Estat va ser víctima d’espies exteriors o bé no va ser capaç de controlar el mal ús que se’n podia fer des de les seves pròpies clavegueres. No paren de repetir-nos que formem part d’Espanya, però quan es tracta de col·laborar de bracet en l’esclariment de possibles activitats delictives comeses des d’aquestes clavegueres s’hi posen de perfil. El Parlament ja va anunciar que notificaria a la fiscalia que el president espanyol Pedro Sánchez, l’exdelegada a Catalunya Teresa Cunillera i el fiscal general Álvaro García Ortiz no havien contestat el requeriment de compareixença, però això només va servir perquè el PSC tornés a exhibir la subordinació al PSOE justificant aquestes absències amb el pobre argument que ja havien donat explicacions al Congrés i al Senat. D’explicacions no se n’ha donat cap de convincent; el que cal aconseguir ara és que almenys la comissió d’investigació del Parlament sigui capaç de treure’n conclusions.