Cada vegada t’estimen menys, Carles III
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Francesc Espiga, Anna Puig, Toni Romero, David Brugué, Núria Astorch, Xevi Masachs, Susanna Oliveira, Dolors Bellés, Carles Sabaté, Irene Casellas i Xavier Castillón.
Malgrat la pompositat de la posada en escena i l’aire d’antiga producció cinematogràfica que envoltarà els actes que comencen avui, la coronació del rei Carles III deixa en evidència que l’actual monarca ha perdut seguidors en relació amb la seva predecessora. La prova clara és que creix la contestació externa entre les antigues colònies, que ja reneguen d’una institució caduca, i també la interna, no tan sols entre la societat britànica, sinó a la família mateix. El fins ara príncep Carles mai va despertar gaire simpatia entre la població, menys ara que, un cop rei, s’ha entossudit a convertir també en reina l’amant, la gens popular Camil·la. Però caure bé no serà la seva principal dificultat. Defensar la idoneïtat de la corona en ple segle XXI, envoltat d’una fortuna tan indecent com opaca, resulta cada vegada més insostenible. Tant, que en l’anterior regnat el govern es va plantejar seriosament la possibilitat d’engegar una transició cap a un model híbrid de república que conservés la reina Elisabeth com una figura purament formal.
La pancarta “No és el meu rei”, eslògan de tot un creixent moviment ciutadà, acompanyarà la comitiva d’avui com a mostra d’un rebuig que ha superat antics tabús. Això si el cordó policial no ho reprimeix, perquè l’enduriment accelerat de les penes contra els disturbis abordat pel govern en la recta final de la coronació fa témer el pitjor. A escala internacional també es destapen les antipaties cap a una institució amb una història reprovable; tant és així que indígenes de dotze països han reclamat públicament una disculpa al nou rei per les conseqüències de l’antiga colonització imperial. Malgrat tot, la faramalla que embolcalla la família reial, els entrebancs domèstics que entretenen els consumidors de les revistes del cor i la sèrie televisiva que ha conquerit les audiències de mig món, contribueixen a mantenir viu un poder d’atracció que sens dubte avui es tornarà a notar als carrers. Però en el terreny estrictament pràctic, la veritat és que la pandèmia va encarregar-se d’escombrar la possibilitat de trobar cap utilitat a una institució que si desaparegués en realitat ningú la trobaria a faltar.