Editorial

Monarquia contra drets civils al Regne Unit

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Anna Puig, Xevi Masachs, Anna Serrano, Irene Casellas, Susanna Oliveira, Núria Astorch, Guillem Vidal, Teresa Màrquez, Toni Brosa, David Brugué i Francesc Espiga.

La coronació del rei Carles III ha tornat a ser l’aparador del caràcter anacrònic d’una institució que ja no desperta les adhesions del passat i que ha servit per mostrar la pitjor cara d’una de les democràcies més antigues del món: la repressió de la llibertat d’expressió. La detenció d’una cinquantena d’opositors republicans que simplement pretenien fer sentir la seva protesta al carrer és el vergonyós balanç d’una jornada que precisament s’hauria d’haver caracteritzat pel màxim respecte als drets civils, tractant-se com es tractava de la festa grossa d’una de les institucions troncals de la societat britànica. Amb l’excusa de garantir la seguretat de l’esdeveniment es va posar el morrió a la gent que discrepa de la monarquia emprant un instrument tan propi de règims totalitaris com són les detencions preventives. Aquestes també són imatges que el cap de setmana han fet la volta al món, i no precisament per celebrar res.

Però una cosa és que augmenti el sentiment republicà, sobretot entre els joves, i una altra de ben diferent és que això pugui significar la més mínima amenaça contra l’‘statu quo’ actual. Carles III pot seure tranquil al seu tron i és previsible que les proclamades intencions modernitzadores quedin purament en aspectes formals en l’entorn milionari d’una família que no està precisament disposada a renunciar als privilegis. La cerimònia de coronació ha estat, en aquest sentit, un nou intent de blanquejar la mala imatge d’una gent que a l’hora de la veritat viu desconnectada de la resta de ciutadans. Necessitaran més detergent per compensar les antipaties que desperta el monarca, personalment molt per sota de la popularitat de la seva mare i que, a més, arriba dalt de tot del poder després d’una llarga vida dedicada de ple a passar-ho bé sense haver de patir per fer cap servei públic a l’Estat. I amb aquest currículum és molt difícil que un ancià estigui disposat a fer d’ara endavant sacrificis rere la comoditat dels murs de palau. En el fons sap que assumeix una etapa de transició i que les esperances només estan dipositades en el seu fill, el príncep Guillem, per això se li ha donat tant de protagonisme en la posada en escena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia