Editorial

Els llimbs de l’art que el franquisme va fer seu

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Romero, Toni Brosa, Irene Casellas, Carles Sabaté, Dolors Bellés, Xevi Masachs, David Brugué i Xavi Castillón.

L’exposició al museu de Ca l’Arenas de Mataró de gairebé un miler d’obres salvades per la República i que el franquisme es va apropiar posa de manifest, un cop més, la urticària que causa tot el que sigui recuperar la memòria històrica a l’Estat espanyol, inclosa l’administració. Si mai s’ha prioritzat trobar els milers de cossos enterrats en fosses comunes i cunetes, les expectatives que es destinin recursos a investigar i traçar el recorregut de peces d’art de propietat privada són minses. Aquest és un debat d’alta complexitat, res a veure amb la devolució dels papers de Salamanca a les famílies dels seus titulars. Pocs d’aquells documents gaudien de valor històric i la immensa majoria tenien només valor sentimental. En canvi, quan es tracta de peces d’art s’hi incorpora un interès museístic i, en no pocs casos, un valor econòmic, com en els dos dibuixos de Dalí que formen part de l’exposició de Mataró. Per trobar la solució més respectuosa amb tothom es va tard, massa tard. De les apropiacions aviat en farà un segle, i del pas a la democràcia, mig, però no s’ha avançat gens. És una conseqüència més, de fet, que la transició es va basar en l’oblit i no en la reparació. Fa 40 anys hauria estat més senzill trobar hereus en línia directa, molts dels quals han mort.

El temps perdut complica prendre decisions equànimes. Si bé el camí de la restitució als que es puguin acreditar com a hereus dels legítims propietaris admet poques objeccions, el revers de la moneda és que passar a titularitat privada aquestes peces d’art implica un risc de disgregar fons museístics i d’apartar-los de l’accés públic. Tampoc és menor la funció de conservació del patrimoni que han exercit els museus i els recursos que hi han esmerçat. Un equilibri passaria per reconèixer la titularitat a qui li correspon i negociar convenis que permetin la conservació i exhibició pública de les peces. En tot cas, que el Metropolitan de Nova York obri una investigació per esbrinar l’origen dubtós de part del seus fons –en el qual hi ha el sepulcre gòtic del comte Ermengol IX d’Urgell, sostret il·legalment i ara reclamat per la Generalitat– dona fe que el procés de revisió és imparable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia