Europa no se’n surt amb la migració

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Dolors Bellés, Irene Casellas, Susanna Oliveira, Ure Comas, David Brugué, Xevi Masachs, Francesc Espiga, Teresa Márquez i Xevi Castillón.

Conscient del seu fracàs a l’hora d’afrontar les onades de migrants que fugen de la fam i la guerra, la Unió Europea ha plantejat un pla d’acció global tan carregat de bones intencions com d’escasses esperances de dur-lo a bon port. Fins ara els socis comunitaris s’han estavellat per partida doble: a l’hora de combatre les màfies que es fan d’or amb el tràfic de persones i també a l’hora de gestionar un flux imparable. Una impotència a la qual s’hi han barrejat els interessos polítics i la manca d’una estratègia conjunta que impliqués tothom per igual, independentment del color polític dels diferents governs. Tot això serà molt difícil d’esmenar ara amb un pla que la Comissió Europea vol impulsar amb l’ambiciós objectiu d’incidir de manera eficaç en les rutes migratòries tant del Mediterrani occidental com de l’Atlàntic. D’entrada és positiu que es tingui en compte la necessitat d’abordar “solucions sostenibles i estructurals” i de “reforçar-ne les capacitats” per tal que els països emissors deixin de ser un cau de misèria que només convida els seus ciutadans a marxar. Però la primera pregunta que aquest punt planteja és: i per què no s’havia fet abans? La resposta la sabem tots: Europa no assumeix el pecat original de la colonització, que va espoliar uns països rics en matèries primeres que podien haver pujat al carro de desenvolupament. I no només això, també permet que alguns estats facin xantatge amb l’amenaça d’obrir l’aixeta que permetria autèntiques allaus humanes, per exemple Turquia o el Marroc, que no tenen cap problema a recórrer a aquestes maniobres cada vegada que han de renegociar tractats comercials. Caldrà veure com es desplega el pla de xoc per valorar adequadament la intenció de reforçar la cooperació per lluitar contra el tràfic de migrants, en el seu retorn o en la seva readmissió” pensant en l’àmbit laboral. Si del que es tracta és només de restringir les accions de salvament de les organitzacions no governamentals amb l’excusa que afavoreixen el tràfic de persones, haurem fet un altre pas enrere. Si es tracta de reconèixer que en el fons Europa necessita mà d’obra que vingui de fora, potser encara serem a temps a corregir un mal rumb.