Salvar la naturalesa per llei

Superat el veto de la dreta i l’extrema dreta, la llei de restauració de la naturalesa ha iniciat el seu tràmit al Parlament Europeu amb un objectiu tan ambiciós com urgent: recuperar el 80% dels hàbitats en mal estat a tot el territori de la Unió i establir les bases d’una cohabitació entre el medi ambient i les explotacions agrícoles i ramaderes. No es tracta, per tant, de crear noves zones de protecció natural, sinó de restaurar les actuals que estan deteriorades i reparar els danys causats al conjunt de la naturalesa d’aquí a l’any 1950. Fidels al seu esperit negacionista del canvi climàtic, el Partit Popular Europeu i les formacions més extremes a la seva dreta s’havien oposat a la tramitació de la iniciativa legislativa, que consideren lesiva per als interessos de les explotacions agrícoles. Precisament el lobby latifundista és el que més resistència ha presentat a la llei perquè considera que els legisladors no els han consultat per a res. Segurament tenen raó en aquest aspecte perquè les institucions comunitàries són tot un exemple de fins a on pot arribar la burocratització innecessària a l’hora de resoldre els problemes. I en un món en plena emergència climàtica cada vegada serà més important saber reaccionar a temps i amb celeritat quan es presentin situacions imprevistes. El canvi climàtic, però, era del tot previsible, fa dècades que sentim els advertiments dels experts, per això la llei de restauració de la naturalesa adquireix un valor innegable. I els productors agrícoles i ramaders han de ser els primers a aplaudir-la si finalment s’assoleix l’anunciat equilibri entre producció i protecció. És clar que per damunt dels pagesos hi ha la gran indústria alimentària, la que sempre ha jugat amb el xantatge de repercutir en els consumidors els costos que representa adaptar-se a les noves exigències ambientals. Però salvar el planeta té un preu, i no resulta forassenyat exigir al sector més moderació en l’ús dels plaguicides perquè estem parlant també d’una qüestió de salut. Aquest és un punt clau de la nova llei, que també es proposa estendre la restricció química als parcs urbans. D’altra banda s’incidirà també en la restauració dels fons marins, els grans oblidats.