Editorial

El sobiranisme té la paella espanyola pel mànec

L’inde­pen­den­tisme català deci­dirà la gover­na­bi­li­tat de l’Estat espa­nyol i en podrà nego­ciar un preu a canvi, però, alhora, ha sor­tit elec­to­ral­ment molt mal­pa­rat de les elec­ci­ons de diu­menge. Aquesta és la doble lec­tura d’uns resul­tats que obli­guen les dife­rents for­ma­ci­ons sobi­ra­nis­tes no només a obrir un període de reflexió, sinó a abor­dar també un període de reacció. Aquesta és l’opor­tu­ni­tat que ofe­rei­xen uns comi­cis que han ser­vit per atu­rar, almenys de moment, l’embran­zida de la ultra­dreta. Per això és indis­pen­sa­ble que es lle­gei­xin cor­rec­ta­ment les tres cau­ses de la recu­lada. La pri­mera, l’abs­tenció que ha dut molta gent a que­dar-se a casa, o bé perquè con­si­de­rava que les elec­ci­ons espa­nyo­les no la inter­pel·laven o bé perquè no s’ha sen­tit prou moti­vada per les pro­pos­tes dels par­tits cata­lans. Una segona causa afecta el vot útil i el trans­va­sa­ment de sufra­gis cap al par­tit soci­a­lista per part d’elec­tors d’ERC o de la CUP, dis­po­sats a cedir de manera tran­sitòria la seva con­fiança a canvi de bar­rar l’arri­bada de Vox al poder. En aquest cas els par­tits dam­ni­fi­cats han d’enten­dre que de la mateixa manera que aquest vot pres­tat ha mar­xat també pot tor­nar.

Dependrà, i aquí entra en joc la ter­cera causa dels mals resul­tats, de la capa­ci­tat d’entesa entre els par­ti­da­ris de la inde­pendència i del dret a deci­dir. Perquè és evi­dent que des dels par­tits cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes espa­nyols no ha arri­bat cap pro­posa seri­osa adreçada als interes­sos cata­lans però, alhora, des dels par­tits sobi­ra­nis­tes tam­poc ha arri­bat cap pro­posta capaç de seduir nova­ment el seu elec­to­rat. Al Par­tit Popu­lar li ha escla­tat a la cara la rea­li­tat d’un Estat que ja no s’iden­ti­fica amb un model bipar­ti­dista, for­mat per una diver­si­tat de pro­pos­tes legítimes, que les urnes han triat i que ara tin­dran veu i vot a l’hora de deci­dir el rumb del Congrés. És allà on es deci­dirà a quin can­di­dat li cor­res­pon la for­mació de govern, en con­tra del que un enso­pit Feijóo pro­cla­mava la nit elec­to­ral des del balcó de Génova. No és veri­tat que les urnes li hagin encar­re­gat a ell lide­rar el govern, serà la repre­sen­tació par­la­mentària en el seu con­junt qui ho deci­deixi, i els cata­lans hem de saber ges­ti­o­nar el nos­tre pes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.