Vox es debilita mentre el PP el rescata

L’única notícia provinent de Vox que es podrà celebrar serà la de la seva desaparició, tot i que aquest fet incrementaria les possibilitats del PP d’aconseguir majories absolutes. Mentrestant, la democràcia és tan generosa que admet fins i tot qui la voldria destruir. I aquest és, més que mai, el perfil polític i ideològic que li ha quedat al partit d’ultradreta després de la renúncia del seu anterior portaveu parlamentari, Iván Espinosa de los Monteros, que era tan d’ultradreta com la resta de líders però que aportava una mirada econòmica –ultraliberal– al plec ideològic d’un partit que ha quedat com el més ultra entre els ultres d’Europa. Ara mateix, la ideologia de Vox es resumeix en Espanya, la bandera i els usos i costums del falangisme i l’ultracatolicisme, que inclou la persecució de la immigració, de les minories culturals, de les perifèries, de la blasfèmia i del ‘comunisme’. L’hiperlideratge de Santiago Abascal i la seva guàrdia pretoriana encapçalada per Jorge Buxadé ja ha aconseguit blindar-se –a ell, i als que ell designarà a dit– perquè les primàries i la militància han desaparegut dels processos d’elecció dels candidats.

Que Vox s’empetiteixi i es debiliti no és, malgrat tot, una mala notícia. La fugida de Macarena Olona no és al darrere de la seva davallada electoral (5.500 vots a tot l’Estat) però el rol d’Espinosa de los Monteros a dins de la formació era més rellevant –com el del també defenestrat Ortega Smith– i se’n poden sentir més. Vox, a diferència de Cs, té ideologia i té una marca que sap vendre entre els segments més joves mitjançant les xarxes socials. Però, igual com el difunt partit taronja, es va engreixar a còpia de fer un paper reactiu –Cs, contra la immersió lingüística; Vox, contra el procés– i s’ha començat a aprimar quan el seu ‘leitmotiv’ ha perdut vitalitat. També comparteix amb Ciutadans el fet que, si bé té un nombre significatiu d’electes, no disposa d’una base territorial consistent. El problema és que, mentre Vox es comença a desinflar (de 52 diputats a 33) i a escindir, el PP surt al seu rescat incorporant-los a les institucions de govern, en ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes.