El català a Europa, compromís o miratge

El resultat de les darreres eleccions espanyoles, que ha atorgat als partits independentistes catalans un paper clau en la investidura del nou president, ha obert millors expectatives per a l’ús del català a les corts i per a la seva oficialització en l’àmbit europeu, però no serà un camí ni ràpid ni senzill. D’entrada, cal remarcar que la situació del nostre idioma necessita millorar molt a l’interior de l’Estat espanyol, ara que també aspirem a reforçar el reconeixement al continent. I no només en l’aparador institucional que representa la cambra baixa, on malgrat els reiterats intents mai cap govern ha acceptat normalitzar-ne l’ús. La contradicció d’un estat que s’autoanomena plurilingüe i reconeix la cooficialitat del català, el gallec i l’euskera, és evident, per això cal rebaixar l’eufòria de cara a possibles canvis, per més que la nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, hagi assumit el compromís públic de fer passos significatius en aquesta direcció. Si ja en clau espanyola els entrebancs són grans, no cal ni imaginar quins ens esperen a Europa.

Encara que el ministre d’Afers Exteriors espanyol ja ha registrat per escrit la petició que s’abordi el tema al si de la Unió Europea, el gran repte, a banda de la voluntat política, serà superar les reticències dels estats a obrir el debat sobre les llengües regionals. Actualment hi ha 24 llengües oficials i, segons dades de la Comissió Europea, a la UE es parlen unes 60 llengües regionals i hi ha poca predisposició a incrementar el ventall lingüístic. El català, per tant, no és l’única llengua minoritària que truca a la porta i és molt complicat que ens convertim en una excepció. D’altra banda, un acord que faci possible el reconeixement del català exigeix la unanimitat dels vint-i-set estats membres i, per tant, no n’hi ha prou amb el sobtat interès desfermat en el PSOE. Els precedents tampoc són encoratjadors: el 2005 es va demanar l’oficialitat del gaèlic, que es va concedir dos anys després, però fins al 2022 no ho va ser a tots els efectes per problemes logístics a l’hora de desplegar-la. Que el tema figuri per fi a l’agenda política és un avanç clar, però el temps dirà si és més un miratge que un compromís.