Alerta amb el català

Els resultats de les proves de competències bàsiques dels alumnes de sisè de primària i quart d’ESO a Catalunya fets públics la setmana passada han permès al Departament d’Educació anunciar un punt d’inflexió respecte a la tendència negativa detectada en la postpandèmia, si més no en matemàtiques i anglès, però no es pot dir el mateix pel que fa al català i castellà, en què la tendència negativa es manté. I això és especialment preocupant pel que fa al català, perquè la caiguda sostinguda en el nivell competencial se suma a les dades que han revelat el marcat descens en l’ús social del català, inclòs a les escoles i instituts, un àmbit on es donaven per descomptats l’ús i la protecció de la llengua pròpia de Catalunya. No cal insistir en la gravetat d’aquesta tendència per a la supervivència del català a mitjà i llarg termini. Més aviat és hora de concentrar-se en què cal fer des del govern i la societat civil per capgirar-la.

El setge al català no és nou, ve de segles enrere i si ha resistit fins ara és gràcies a la militància i la perseverança dels catalans. Malgrat això, la realitat ara mateix és de retrocés, de davallada, de flaquesa, i constata un cert relaxament al voltant d’una qüestió que es considerava encarrilada. No deixa de resultar irònic que el català avanci al Congrés dels Diputats espanyol i probablement a la UE o que guanyi petites batalles com la de fa unes setmanes a Google al mateix temps que evidenciï els pitjors símptomes en dècades a Catalunya. Toca, doncs, exigir el màxim rigor al govern català no només per recuperar els nivells de competència de català d’anys enrere, sinó per defensar el català en tots els camps i des de tots els àmbits de l’administració i, entre altres coses, treballar a fons per a l’existència de referents en llengua catalana en la cultura, l’oci, l’audiovisual i el món digital. En paral·lel, però, també és necessari apel·lar a la societat civil i als catalanoparlants. En un moment en què la llengua catalana està exposada davant l’onada expansionista del castellà, el tsunami de la globalització i els atacs polítics directes per part de la dreta, l’extrema dreta i la judicatura espanyoles, l’única resposta és l’activisme lingüístic, no hi caben l’abstenció o la negligència.