Aragonès es fa escoltar al Senat
El PP ha marrat en l’intent d’instrumentalitzar el Senat per posar bastons a les rodes a un projecte de llei d’amnistia que s’ha de substanciar al Congrés. Primer, perquè el president Pere Aragonès, contràriament al que creia la dreta, hi ha fet acte de presència per posar els punts sobre les is sense eufemismes, de manera clara, concisa i contundent. De la seva boca –tot i que la majoria dels presidents del PP no van usar la traducció simultània– els populars van haver de sentir retrets: que no els interessa res del que passi a Catalunya ni als catalans i que només es mouen per intentar fer descarrilar la investidura. El PP volia aprofitar la majoria absoluta a la cambra alta per mirar de burxar en la divisió interna del PSOE convocant els presidents autonòmics –inclòs el socialista García-Page, declaradament contrari a l’amnistia–, però tampoc li ha sortit bé perquè el PSOE no ha caigut en la trampa i els pocs presidents que conserven no hi han anat. La pantomima ha punxat, també, perquè Aragonès ha defensat l’amnistia com a punt de partida d’un recorregut que ha de culminar votant la independència en un referèndum –un missatge d’exigència al PSOE pensant en la investidura– i ho ha justificat també en termes de necessitats socials, recordant el mastodòntic, permanent i creixent dèficit fiscal i la desatenció constant que l’Estat practica sobre els serveis que presta a la ciutadania de Catalunya, amb Rodalies com a punta de llança. La dreta i la ultradreta, avesades a exclamar que no hi ha política fora de la Constitució, han hagut d’escoltar que no hi ha solució fora de la política per a un conflicte de naturalesa política, i que la via judicial no és altra cosa que repressió.
La presència al Senat és una mostra del replantejament que el president ha fet de les seves intervencions públiques durant les negociacions d’investidura. Aragonès s’ha fet present en pràcticament tots els grans temes del moment polític com a contrapès al protagonisme de Junts i Puigdemont en els seus contactes amb Sumar, i també per marcar perfil en clau interna a ERC. És un nou episodi en el joc d’equilibris entre les forces independentistes.