Editorial

Vaga preventiva i absurda a Renfe i Adif

La representació sindical dels treballadors de Renfe i Adif a Catalunya ha convocat cinc dies de vaga en oposició a la cogestió –en diuen traspàs– de Rodalies a la Generalitat perquè genera incertesa sobre els drets laborals de la plantilla. La primera consideració ha de ser de sorpresa per una vaga que, casualment o no, alinea el seu caràcter preventiu amb les accions que la dreta i ultradreta estan convocant, fomentant i emparant per combatre una llei d’amnistia que no coneixen perquè no s’ha fet pública. Tampoc els treballadors ferroviaris de les empreses espanyoles coneixen els termes de l’acord polític perquè la Generalitat gestioni Rodalies. Ni tan sols s’han reunit amb cap de les dues parts per tenir algun coneixement de l’acord i valorar si fer vaga en un sector tan sensible i en un servei tan desprestigiat és la resposta adequada. No coneixen –no coneixem– si el redactat definitiu permetrà que les decisions es prenguin seguint el criteri de la Generalitat, com sosté ERC. Sí que sabem que les vagues anteriors que han convocat els sindicats de Renfe i Adif no han estat per reclamar millores pensant en els usuaris d’un servei degradat fins a extrems inadmissibles, sinó per preservar els drets laborals dels treballadors. Una reivindicació del tot legítima però que, expressada de manera preventiva, ara mateix es revela absurda quan la consellera Capella ha dit i repetit des del primer dia que les condicions laborals dels treballadors es mantindran. Sobta, també, l’historial de respostes sindicals en forma de conflicte cada vegada que s’ha posat sobre la taula alguna mesura que faci pensar en un traspàs. La presència de la UGT i CCOO entre els convocants de la vaga també deixa en situació incòmoda les direccions dels sindicats, que no fa ni un mes eren convocades pel govern per buscar el seu suport a l’exigència del traspàs del servei. Una vaga tan extemporània també fa pertinent interrogar-se sobre l’autèntica intenció dels treballadors. Sense perdre de vista el biaix ideològic d’algun dels sindicats convocants, la voluntat de protegir drets laborals no queda prou acreditada i sorgeix la malfiança que es volen protegir privilegis que també haurien d’explicar quins són.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.