La llei d’amnistia s’obre pas

El fet que les manifestacions de la dreta convocades diumenge a Catalunya contra la imminent llei d’amnistia van fer figa hauria de fer reflexionar el Partit Popular espanyol, si no fos perquè en realitat els importa molt poc l’amnistia, i encara menys Catalunya. El veritable objectiu que s’amaga rere les mobilitzacions al carrer i l’ofensiva combinada de jutges, diputats, senadors i determinada premsa no és altre que impedir quatre anys més de presidència del PSOE al capdavant de l’Estat espanyol. O dit amb altres paraules: si la llei d’amnistia l’hagués negociat amb els mateixos actors, o sigui ERC i Junts, un Feijóo a les portes de la investidura, els carrers continuarien pacífics i l’ala més conservadora de la judicatura, amb les braços plegats. Com que és això el que s’hi juguen, els populars han desplegat tots els seus tentacles, també els europeus, per intentar dinamitar els acords legítimament negociats per les forces sorgides de les darreres eleccions estatals. En aquest sentit, resultaria sorprenent, si no fos també perquè ja sabem el caràcter partidista que mou les seves institucions, que la Unió Europea hagi demanat explicacions per endavant sobre el contingut d’una llei que encara no ha estat aprovada i que ahir finalment van registrar en solitari els socialistes. La mateixa Unió Europea que, en canvi, va mantenir-se de braços plegats davant les càrregues policials durant l’1-O i durant les manifestacions postsentència argumentant que es tractava d’un afer intern espanyol. Tornant a les manifestacions de diumenge, que el PP, Vox i Ciutadans no aconseguissin convocar més de cinc mil persones a la plaça de Sant Jaume o que les concentracions no passessin de les cent persones a Girona o de les dues-centes a Lleida ja dona una dimensió clara del veritable impacte que el seu enuig té al carrer. A sobre, el concepte de ‘lawfare’ no apareix en la redacció de la llei tal com es lamentaven aquells que veuen perillar la separació de poders. Per cert, els mateixos que no van patir gens quan la separació de poders la van posar en qüestió els jutges inventant un inexistent delicte de rebel·lió. Als contraris a l’amnistia se’ls acaben els arguments, si és que mai n’han tingut.